© 2019 por Olga Olivera-Tabeni // oliveratabeni@gmail.com

  • Facebook
  • Gris Icono Vimeo
  • YouTube

A vosaltres…

 

 

 

 

Antònia Balaguera de Sas (Cornudella de Baliera) i Torrefarrera. 1550.

Joana Molinera dels Molins (Cornudella de Baliera). 1549.

Margarida de la Plana de Ribera de la Vall (Cornudella de Baliera). 1549.

Antònia Puig del Ros del mas Puianrós, de Mont de Roda. 1512.

Grahullana de Quaxigar. 1511.

Domenja de la Serrulla, àlies Garí de Quaxigar. 1511.

Magdalena Semeli de Sant Esteve del Mall. 1511-12.

Mare de Magdalena i Pere Semeli de Sant Esteve del Mall. 1511-12.

Quitèria.  Llussàs. 1512.

Valentina Guarner de Sas. 1484-85.

Maria de Fierro de Sas. 1484-85.

Esperança Gojona de Lleida. 1598.

Francina Redorta de Menàrguens. 1616.

Vídua de Cristià Nadal d’Albesa. 1616.

Vídua de Cases d’Albesa. 1616.

Na Grana del Castell de Menàrguens. 1616.

Thomassa Roig de les Cases de Corbins. 1627.

Dubes de les cases de Corbins. 1627.

Caterina Borjada de Lleida. 1627.

Isabel Soriguera, àlies Vinagre, de Lleida. 1627.

Philippa Gavassa de Vilanova de l’Horta. 1627. 

Speransa Garriga àlies Luques o Luquets, de Lleida. 1627.

Margarida Aleixara, dita Sarabanda, de Lleida. 1627.

Mariona Coreta de Lleida. 1627.

Isabel Joana Comes, de Lleida. 1627.

Speransa Bagana, de Lleida. 1627.

Maria àlies la bruixa de Sant Bertrà de Viladós (França) i Montagut (Alcarràs). 1604.

Na dolça d’Alguaire. 1389.

Maria d’Àger. 1368.

Joana Gotarda d’Àger. 1593.

Na Ginera de Lleida. 1399.

Sancha de Canals de Lleida. 1453.

Joana Rosella de Bellcaire. 1547.

Dolceta de Lleida. 1368.

Francesca de Lleida. 1368.

Caterina, àlies filla del Rei don Pedro, de Lleida. 1395.

Caterina Sanchiz de Lleida. 1398.

Maria Artera de Tàrrega o Bellpuig. 1617.

Joana Domingo. Règola (Àger). 1627.

Alicsen o Aleigsen d’Artesa de Lleida. 1368.

Anglesa, na Borredana. 1389.

Una dona de Balaguer.

Tres dones de Bellpuig.

Dues dones de Torregrossa.

Nou dones de Castelló de Farfanya.

Dues dones de Montclar d’Urgell.

… I, a tantes que m’he pogut deixar o que el seu record esvaït s’ha perdut en la memòria.

Partint de processos judicials de finals de l’Edat Mitjana, referent a dones que foren ajusticiades per bruixes i metzineres a la plana lleidatana, es proposa una temptativa d’inventari o aproximació amb aquests esdeveniments. El memorial d’un genocidi que la història no ha contat prou, com bé ens diu la filòsofa Silvia Federici, i que cal donar visibilitat. Lamentablement l'hem lligat al folklorisme, i a la mitificació de la bruixa. El treball de camp realitzat a la vegada ens porta al descobriment que els esmentats llocs, els que havien estat habitats per bruixes, llocs de trobada, aquelarres... Avui en dia són majoritàriament terrain vagues, és a dir terrenys erms, deserts, buits. Aquí la comparativa és evident, de dona rebel, a terra inconformista, separada o possibilitat, model alternatiu al sistema productiu capitalista.

Ens sorprèn com les seves ànimes desobedients d’aquestes dones encara respirin entre els paisatges, els camps i línies fragmentades, en els marges, tossals i “males herbes”.

Entre les terres vagues actuals i els espais on les bruixes feien les seves reunions amb el boc de Biterna, hi ha sols un pas. D’inconformisme a inconformisme, de revolta a revolta.

Fotografies, mapes, llibre d'artista, peça tèxtil i instal.lació d'una video projecció al terra. Amb la col.laboració de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de Lleida. 2018-19.

 

Partiendo de procesos judiciales de finales de la Edad Media, referente a mujeres que fueron ajusticiadas por brujas y envenenadoras a la llanura de Lleida, se propone una tentativa de inventario o aproximación con estos acontecimientos. El memorial de un genocidio que la historia no ha contado lo suficiente, como bien nos dice la filósofa Silvia Federici, y que hay que dar visibilidad. Lamentablemente la hemos ligado al folclorismo, y la mitificación de la bruja. El trabajo de campo realizado a la vez nos lleva al descubrimiento de que los mencionados lugares, los que habían sido habitados por brujas, lugares de encuentro, aquelarres ... Hoy en día son mayoritariamente terrain vagues, es decir terrenos baldíos, desiertos, vacíos. Aquí la comparativa es evidente, de mujer rebelde, en el suelo inconformista, separada o posibilidad, modelo alternativo al sistema productivo capitalista.

Nos sorprende como sus almas desobedientes de estas mujeres todavía respiren entre los paisajes, los campos y líneas fragmentadas, en los márgenes, colinas y "malas hierbas".

Entre las tierras baldías actuales y los espacios donde las brujas hacían sus reuniones con el macho cabrío, hay sólo un paso. De inconformismo a inconformismo, de revuelta en revuelta.

Fotografías, mapas, libro de artista, pieza textil e instalación de una video proyección en el suelo. Con la colaboración del Institut d'Estudis Ilerdencs de Lleida. 2018-19.