IMG_2632.jpg
IMG_3109.jpg
IMG_2422.jpg

Portland del Ebro s’origina des de la peça Una acció de comprar accions, que en principi tractava de la compra i venda d’accions a través de portals d’internet de l’antiga cimentera d’Almatret. Fàbrica ubicada en la franja catalanoaragonesa, al peu de l’Embassament de Riba-roja, i parcialment submergida en el mateix. Malgrat que construïda entre el 1956 i el 1962 no entraria mai en funcionament. Un megaprojecte -diuen els mitjans de l’època- que havia de ser dels més grans i importants d’Europa. El treball parteix d’un estudi previ del territori, de l’empresa, de la seva història, que és el que habitualment faria qualsevol accionista, per passar a l’absurda compra i venda d’accions d’una ruïnosa fàbrica.

En el projecte també se superposen les històries de gent, les que es generen des de les mateixes accions.
Portland del Ebro tracta de situar-nos en aquests espais per a fer-ne reflexió, entorn de la idea del capitalisme, al valor dels diners- és bàsicament un projecte econòmic- però alhora en la relació amb l’art, com l’art se situa en aquesta escala de valors, o ho evadeix, almenys en alguns corrents de caràcter conceptual. O la incapacitat de l’artista que en aquest cas no sap com generar valor i diners a les seves accions que ara són art.

Portland del Ebro és la història d’una gran empresa que no va tenir història en el sentit esperat, com a fàbrica de ciment, o d’un projecte de ciment sense matèria primera. Tot en principi tractat des de la grandària del gran projecte, la seva estridència i opulència visual, monumental, com seria d’esperar amb unes estructures d’aquesta gran envergadura. Didi Huberman a la Supervivencia de las luciernagas; en diria que són els reflexos enlluernadors de les grans màquines d’estat. Però alhora, com acabem entrant, nosaltres mateixos, com a cuques de llum que som, en les petites coses mig amagades -les que a primera vista no veiem mig enlluernats pels reflectors de tanta pompa visual- com les petges naturals gravades en els seus murs i elements sustentats, o els forats i les seves absències.

Des dels tecnicismes, o de la idea de progrés modern, tal vegada podríem pensar que és un projecte distòpic, però no per això alliçonador. I tot i que més enllà, hi ha un intent, un desig, una proposta, d’entendre i reivindicar aquests espais des de l’oblit i el silenci, els que s’han generat de fet des dels residus del capitalisme, però que ara en desús, allunyats dels moviments financers i les borses, en permeten -sempre que puguem mantenir la seva condició ruïnosa- que els pensem i els considerem com noves terres ignotes, finisterres, com aquest d’Almatret, des d’on poder començar a experimentar i crear.

Peces del projecte:

Una acció de comprar accions. Llibre d’artista, Paper reciclat. DINA4. 200 pàgines. Accions, sobres, papers diversos. 2020

Tres històries de l’infraordinari. Tres vídeos. De 6,40 min; 9,10 min i 20,30 min. 2021

Inventari 3410-64. Tres vídeos de 20,22 minuts cadascú, i àudio. 2020-21

Forats. Llibre d’artista. Paper reciclat. DINA4. 100 pàgines. Fotografies sobre foam. 2021

Fòssils amb concret. Impressions sobre paper vegetal, i fotografies per a tauleta. 2021