Recorrent el terme pel perimetre

OLGA OLIVERA-TABENI, artista, major d’edat i domiciliada a Bell-lloc d’Urgell, va procedir en data 1 de novembre del 2020, i arran del tancament perimetral, confinament municipal, viscut per la pandèmia, i després de “Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo”, per la qual cosa es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de la crisi sanitària ocasionada per la “COVID-19”, a recórrer una part del terme de l’esmentat poble des d’aquests marges, o línies perimetrals. Barreres o tanques simbòliques imposades, que segons les ordres i contraordres d’aquells moments no es podien travessar. Es va prendre com a punt de partida l’angle N.E. que correspon al límit del terme del poble amb el de Bellvís, al lloc conegut com “la Boga” -topònim que segurament en fa referència a les plantes herbàcies, boves, del gènere “Typha”- i que fita amb “l’Espartar”. El recorregut s’inicia a la vora de la pintura viària blanca, marcada pel límit amb la carretera “LV-3311”. Allí, la línia separadora, passa al marge de finques, plenes de ruderals com el “Hordeum murinum”, “Amaranthus deflexus” (blet arrossegadís), “Malva sylvestris”, o el “Sonchus tenerrimus”... I per una granja en desús, amb una teulada i uns grans canalons per al transport d’aigua que semblen d’uralita, aquest material prohibit i complex, unes pedres plantades a manera de petits menhirs, i una estranya palmera d’oasis, una “Thachycarpus fortunei”. 100 metres avall estem en l’indret conegut com a “Vinyes del mig”, pels conreus que hi devien haver allí fins a l’aparició de la fil·loxera l’any 1863, però que ara no en queda cap rastre. Si mirem endavant -en aquesta part prohibida- podem veure les torres elèctriques d’alta tensió que recorren el paisatge. Des d’aquest darrer punt i en direcció nord, s’han mesurat 40 metres i s’ha trobat una zona humida a tocar de la “Riera de Maldanell”, plena d’”Arundo donax”, que avui tendim a eliminar en considerar-se espècie exòtica invasora, però que abans era en l’epicentre de tot un sistema de vida, el rizoma per exemple s’utilitzava com a filtre natural per contenir les impureses de les séquies de reg, o per fer-ne els tradicionals canyissos, encanyissats i cel rasos, flexibles i molt més ecològics que els fets amb materials com les resines epoxi... O per cercar i fitar una àrea determinada com aquesta que aquí es presenta. O d’allí mesurant 3 o 4 passes, o 5, correspon a una fita marcada amb un tros de teula, que té una “P” pintada fluorescent, i després altres plantes semblants a “l’Arundo donax”, o com la subcosmopolita “Phragmites australis”, també coneguda com a canyís o canya borda. I a tocar un pou per regar a manta o parar l’aigua, d’un paisatge que es retrata a través de totes aquestes petges i capes històriques superposades, i que mai deixa cap tros, fragment, per pensar cap mena de terreny o territori comunal, allò que abans era conegut en els documents antics com comú de la vil·la. Tot el que hi ha aquí avui és terra d’algú; i tot alhora és també una ecologia altament antropocèntrica. I més cap al nord, a 75 passes de la darrera parada, trobem un senyal de caça de segon ordre: “A.C. Bellvís-10.223”. I després, hi ha tot d’esbarzers -”Rubus ulmifolius”- i una bossa de plàstic que hi ha quedat enganxada i que ara sembla com un petit gronxador entre matolls. I altra volta un senyal de caça, “L-10110”, i una altra de ben estranya, “FP 1160”. I un marge cremat pel pagès, tot ben negre, en el que en destaquen restes de caragolines blanques, i les pioneres “Cirsium arvense”, plenes de punxes que s’obren al seu pas. Mirant cap enfora del perímetre, aquell que no podíem anar -però així i tot, vam travessar en aquell moment- identifiquem restes de plantacions de blat de moro, segurament d’algunes de les seves varietats transgèniques com la “Bt11”, la “1507” o la “MON810”, formant com enfilades i dibuixos en el paisatge, tal vegada com un “Land art” del tot ben lliure i d’autor anònim. Al fons, i a mà dreta, a 100 passes, hi ha una caseta de tàpia, senzilla, a dues aigües, i que bé ens recorda la típica casa dels dibuixos infantils. Arrebossada ara de ciment, i plena de proclames i dels desitjos d’algú, “polítikos estafadores”, “Eskupe a la bandera” i finalment l’”A” sempre encerclada d’anarquia. I continua més endavant aquesta línia perimetral, en direcció oest, sud i sud-est, aquella que en aquell moment no en podíem sortir, dins el model disciplinari, i la llei.

Límits contats i referits al Nord Verdader i graduació centesimal. La documentació addicional d’aquest document, carret fotogràfic, podrà trobar-se en l’enllaç que teniu en el codi “QR”.

Olga Olivera-Tabeni. “Recorrent el terme per la línia perimetral, després del Real Decreto 463/2020”. 2020-22.

Text-peça originalment creada per als "Tancats al Montsant" projecte de l'artista Montserrat Cortadellas. Comissariat. ADDEND, la Morera de Montsant, Tarragona.

http://addend.comissariat.cat/?page_id=5384

https://drive.google.com/file/d/1IBf8pD9uyYBcp_AAukwPqQXDcs3dl5e5/view?pli=1

Enllaç a les imatges del text (accesibles originalment mitjançant codi QR)