Olga Olivera-Tabeni
Statement
Els treballs d’Olga Olivera-Tabeni (Lleida, 1972) es poden entendre com a espais de resistència i dissidència a l’ordenament econòmic actual, el capitalisme imperant. En les seves obres assenyala i planteja alternatives, com ara la reivindicació de les males herbes i els marges improductius, en tant que recursos que encara no han estat depredats per l’economia; en altres propostes critica directament els estralls del capitalisme i el patriarcat, com ara la ferida en el paisatge que ha deixat la planta fallida de ciment a la riba del riu Ebre a Almatret o com en el cas de les dones acusades de bruixeria, que foren perseguides i massacrades. En aquest sentit, Olga Olivera-Tabeni, partint de processos d’investigació, combat l’amnèsia col·lectiva i assenyala els mecanismes de discriminació i d’explotació que el sistema polític i econòmic fa servir sobre el territori i les persones.
Antoni Jové. Fragment d’un text fet per a la 12 a Biennal d’Art Leandre Cristòfol, del Centre d’art La Panera.
Olga Olivera-Tabeni (Lleida, 1972)
Els darrers treballs d'Olga Olivera-Tabeni s'han exposat a "Imaginaris multiespècie" al Centre d'Art la Panera de Lleida i la Capella, Barcelona. A l'ECA, a Riba-Roja de Túria, València. A "Ars Natura", Sevilla. ARBAR, Girona. A la Fundació Marguerida de Montferrato de Balaguer, Lleida. Al Morera. Museu d'Art Modern i Contemporani de Lleida. A les Biennals de la Diputació de Tarragona, a "Leandre Cristòfol" del Centre d'Art la Panera, Lleida, o a la "BIAM" a Lo Pati d'Amposta.
"VIII Biennal Internacional d'Art Tèxtil, WTA", Madrid. A ACVIC, Vic. Al MUA d'Alacant. A la UPV de València. A la UCML de Cuenca o a "Culturgest" de Lisboa. A la galeria Pilar Riberaygua d'Andorra, entre d'altres.
Té peces a la Universitat de Lleida, a fundacions com la Fundació Marguerida de Montferrato o a la Col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya, MNAC, entre d'altres.
Actualment està preparant material a partir de les residències artístiques a ADDEND, a la Morera de Montsant, Tarragona; i Kárstica, a Cuenca, amb el suport de la Neomudéjar i Zapadores a Madrid.