Olga Olivera-Tabeni
Una florista desobedient. Video assaig, de 22.14'. Tubs assaig, cromatografies, taules de colors i llavors. Produit gràcies a l'ajuda de producció del Centre d'Art la Panera, el CAN de Farrera i el CDAN d'Osca. 2019
Una florista desobedient esdevé una aposta a favor de les plantes ruderals i arvenses. Arribo amb aquestes a través de la investigació de processos judicials de finals de l’Edat Mitjana, en trobar la relació entre dones que foren condemnades com a bruixes i els llocs que habitaren, molts dels quals avui en dia són espais erms, “terrain vague” on creixen aquest tipus de plantes. La comparativa es fa més que evident, de dones bruixes, que fan nosa, que cal eliminar, dins els models socials controlats, a terres i males herbes que també en fan. Unes suposades bruixes que se’ls condemnava entre altres aspectes perquè feien ús d’aquest tipus de plantes.
Des d’una perspectiva històrica, m'endinso en el món de les males herbes i el que representen: la incomoditat que generen en els sistemes, tot allò que pot ser considerat diferent. Em captiva el seu significat, que sempre té connotacions polítiques; una planta no és només una planta, la botànica està carregada de matisos conceptuals i ideològics, que passats pel verisme de la ciència, li dóna una hipotètica i sumptuosa pàtina d’objectivitat.
A una florista desobedient creo un laboratori d'investigació obert, que té com a finalitat no només l'estudi de les formes, classificacions i taxonomies, sinó també la investigació d'aspectes conceptuals i idees polítiques. Una anàlisi dels matisos i els colors de les plantes, del seu cultiu, de la plantació, de la saba, de les cromatografies i de les llavors.
La "mala herba" es converteix en aquest punt en una proposta alternativa de canvi, gràcies a les seves capacitats notables de recuperació, renovació, aleatorietat, austeritat, resistència, adaptabilitat a les pertorbacions, proliferació i oportunitisme. Els marges no equivalen necessàriament a carències, sinó que obren oportunitats. Conscients que apareixen allí on menys ens ho esperem, revelant-se contra l’ordre i l’estabilitat social, es proposa fer un pas més enllà des de la desobediència del cultiu de males herbes, una mica com feien les bruixes, en les seves trobades, consells o reunions amb el Boc de Biterna. Es tractaria tal vegada, com bé han dit estudiosos dels llocs secrets i amagats on es reunien els camperols i les camperoles, secretament i de nit per planejar la revolta al seu senyor. O les suposades malifetes, com les pedregades, tal vegada accions en contra els poders, una pedregada pot ser interpretada com una acció de desobediència. O, els seves suposades pólvores, barreges de diferents elements plantes, vilandre, galàpats i feixures de persones mortes, tal vegada com a barreges heterogènies antisistema, contra els models imposats. Des d’aquí és des d’on podem proposar la construcció d’un model alternatiu, que ens permeti imaginar possibilitats, en un moment en què ens urgeix repensar els nostres models de vida per fer front a la crisi del nostre món. Com a subversió, en resistència amb els espais administrats, de transgressions, que es creen en els espais liminars del sistema, en les seves esquerdes i marges. Es tracta de reunir-nos per construir, reconstruir alternatives al nostre model social, la curació mitjançant espais, cultures, i polítiques ruderals dels mals generats pel món capitalista.