Una florista desobedient és una aposta per les plantes ruderals, i arvenses, també anomenades males herbes. Arribo amb aquestes a través de la investigació de processos judicials de finals de l’Edat Mitjana, en trobar la relació entre dones que foren condemnades com a bruixes i els llocs que habitaren, molts dels quals avui en dia són espais erms, “terrain vague” on creixen les males herbes. La comparativa es fa més que evident, de dones bruixes, que fan nosa, que cal eliminar, dins els models socials controlats, a terres que també en fan i les males herbes que allí hi creixen. Unes suposades bruixes que se’ls condemnava entre altres aspectes perquè feien ús de plantes.

 

Cal destacar que segons el diccionari la “mala herba" és aquella que creix on no se li demana, i això inclouria plantes ruderals i arvenses.

Des d’aquest aspecte històric m’endinso en les males herbes, i el que signifiquen, la incomoditat que genera en els sistemes, o tot allò que pot ser considerat diferent. M’interessa el seu significat, que és sempre polític. Una planta no és sols una planta a seques. La botànica té fortes connotacions polítiques, conceptuals i ideològiques, passades pel verisme de la ciència, que li dóna una hipotètica i sumptuosa pàtina d’objectivitat. Creo en un laboratori d’investigació obert, que té com a finalitat no tant una investigació de les formes, o classificacions i taxonomies sinó com a elements de caràcter conceptual i idees polítiques. Una anàlisi de matisos i colors de les plantes, del seu cultiu, plantació, de la saba, de les cromatografies, de les seves llavors, plànols buidats de possibles localitzacions. Elements i mètodes que ens serveixen per reflexionar-hi.

La mala herba esdevé en aquest punt una proposta, alternativa, de canvi, donades les seves altes capacitats de recuperació, renovació, aleatorietat, austeritat, resistència, adaptabilitat a la pertorbació, proliferació i oportunisme. Els marges no equivalen necessàriament a carències, sinó que obren oportunitats. Conscients que apareixen allí on menys ens ho esperem, revelant-se contra l’ordre i l’estabilitat social, es proposa fer un pas més enllà des de la desobediència del cultiu de males herbes, una mica com feien les bruixes, en les seves trobades, consells, reunions amb el Boc de Biterna. Es tractaria tal vegada, com bé han dit estudiosos dels llocs secrets i amagats on es reunien els camperols i les camperoles, secretament i de nit per planejar la revolta al seu senyor. O les suposades malifetes, com les pedregades, tal vegada accions en contra els poders, una pedregada pot ser interpretada com una acció de desobediència. O, els seves suposades pólvores, barreges de diferents elements plantes, vilandre, galàpats i feixures de persones mortes, tal vegada com a barreges heterogènies antisistema, contra els models imposats. Des d’aquí és des d’on podem proposar la construcció d’un model alternatiu, que ens permeti imaginar possibilitats, en un moment en què ens urgeix repensar els nostres models de vida per fer front a la crisi del nostre món. Com a subversió, en resistència amb els espais administrats, de transgressions, que es creen en els espais liminars del sistema, en les seves esquerdes i marges. Es tracta de reunir-nos per construir, reconstruir alternatives al nostre model social, la curació mitjançant espais, cultures, i polítiques ruderals dels mals generats pel món capitalista.

Video assaig, de 22.14'. Tubs assaig, cromatografies, taules de colors i llavors.  Amb la col.laboració del Centre d'Art la Panera, el CAN de Farrera i el CDAN d'Osca. 2019

© 2019 por Olga Olivera-Tabeni // oliveratabeni@gmail.com

  • Facebook
  • Gris Icono Vimeo
  • YouTube