Olga Olivera-Tabeni
Monuments i altres taques insubmises. Plaques de petri, liquens, molses i males herbes. Pedres amb liquens procedents de l'antiga caserna militar de Gardeny de Lleida. Video 19,21 min. 2020.
Els monuments i arquitectures públiques i commemoratives -habitualment grans i pomposes- són moltes vegades obsolets elements privilegiats de l'escenificació del poder. Amb clares referències al classicisme, que moltes vegades són usades pel poder per vanagloriar-se i difondre les seves idees. Força sempre molt masculinitzada, i sobretot lligada als règims totalitaris i feixismes. Arquitectures on hi creixen líquens, molses i el que en diem males herbes, i que tendim a eliminar, com per exemple en les incòmodes i indesitjables coloracions i pàtines. Però mirat d'una altra manera poden ser-ne taques, pintures creades per la mateixa natura, que soscaven i incomoden les màquines d'estat. En irrompre aquestes formes naturals, els elements esdevenen contra monuments, es tornen anti poder, esdevenen màquines de guerra. Una altra visualitat d'un territori subsistencial que soscava l'Estat.
Monuments i altres formes insubmises és també un mosaic, un aparador d'aquestes formes, taques o pintures de guerrilla, resistents, que poden trencar amb els sistemes, com amb les restes dels edificis o els monuments franquistes que malauradament encara persisteixen pel territori. Com una taula o una caixa, plena d'eines per a l'acció, líquens en guerrilla, en insurrecció, les nostres armes ecològiques i moleculars.
