“Jo no sé si és veritat allò que es llegeix als llibres, que en temps antics una mona que hagués sortit de Roma saltant d’un arbre a l’altre podia arribar a Espanya sense tocar mai a terra” 

 

Italo Calvino. El baró rampant 

​

 

Italo Calvino, al baró rampant ens parla de què en altres temps, la superfície de la terra era tan arbrada, que podiem anar d’un lloc a l’altre del planeta sense tocar quasi de peus a terra, anant sempre per dalt dels arbres. Contant arbres ( camí del riu, del mig, de Bellvís a Alcoletge), tracta d’una senzilla acció que d’alguna manera fa referència amb aquest concepte, a la seva possibilitat o impossibilitat. Es tracta d’anar resseguint, contant, tot caminant per un camí de la plana de Lleida,  els arbres que hi ha al llarg del mateix. A tall d’inventari, es planteja una anàlisi conceptual, una obertura al diàleg, a l’elaboració d’una crítica i un discurs, que se’n generi a partir d’aquestes imatges. 

Com les suposades males herbes dels camps -vegetació arvense- els arbres han estat eliminats de camps, cunetes i fasseres del nostre territori, perquè redueixen la suposada productivitat del sol, en fan ombra al voltant del qual no en creix res, o en xuclen l’aigua de la terra i els seus nutrients. Fins ara espais de descans de pagesos, lloc d’aixopluc per apaivagar la calor dels forts i secs estius de la plana. Estem davant tal vegada d’una cosificació dels arbres, de la seva reducció a pura forma de contemplació d’escapada de cap de setmana. Una reflexió perquè hi pensem. 

​

Olga Olivera-Tabeni. Contant arbres. fotografies. 2019. Col.lectiva Larva. La Gòtica. Institut d'Estudis Ilerdencs de Lleida.

​

​

​

​

​

​