Olga Olivera-Tabeni. Militància germinada. Estructura de fusta de 90x90x80 cm, plantes vives, reproductors de MP3, auriculars, deu àudios, codis QR per mòbil, llums per cultiu de plantes d’interior, aparells de reg, suport de gota a gota. Veu dels àudios: Mireia Freixas Torras. Confinament 2020. 

El confinament, i com a través de plantes confinades parlants, podem generar una actuació de militància, que sigui la base i en gemini en el mateix espai confinat, com petites escletxes de resistència.

Tant de temps tancats dins de murs ens obra al pensament, davant la inevitable incertesa del ser, la fragilitat dels cossos o l'evidència de la nostra feblesa. La possible resposta, i a la que molta gent s'han abocat, ha estat la de posar plantes en balcons, finestres, jardins particulars -o fins i tot plantes d'interior- i cuidar-les.

Però a la vegada ens remet al confinament de Rosa Luxemburg, l'activista que va passar per les presons de Berlín, Wronke i Breslau, St Lazare a Paris, Leipzig... Per ser militant, insubmisa, inconformista, davant un sistema que en foragita sempre al diferent. Els estats sempre han tingut mecanismes per l'eliminació de l'indesitjat o l'incòmode, i molts cops n'han fet ús de confinaments i separatismes com a mecanismes d'exclusió social, racial, sexual. Des de la cacera de bruixes, llatzerets, als manicomis del XIX, les presons al llarg dels processos històrics, els corrents higienistes, o la ley de vagos i maleantes del 1933, actualitzada després pel règim franquista.

Militància germinada en parla de tot això, del confinament que en crea l'estat d'alarma, i dels usos o abusos que se'n puguin derivar d'aquestes actuacions. En un estat d'alarma, no ens ha de resultar d'estrany que en sorgeixin resistències. El terme resistència -resistance- seria difós durant la Segona Guerra Mundial, per a designar un tipus de ciutadans, que de manera espontània, desorganitzada, i al marge de l'exèrcit oficial van lluitar per frenar l'avançament feixista.

I, de com l'estança de Rosa Luxemburg en aquests centres penitenciaris li serviria com inspiració per exercir la botànica. De la militància política, a la militància botànica. D'una forma de resistència a una altra. Les plantes no són pas formes sensibleres, estereotips, sinó que poden ser potents eines de militància. Són mundialment coneguts els seus disset quaderns d'herbaris realitzats entre el 1913 i el 1918 a les presons de Berlin, Wronke i Breslau, o les cartes enviades a Sophie Liebknecht on les referències a les plantes en són una constant. El treball amb aquestes i des del seu confinament, seria com un acte d’alliberament. 

L’última planta de l'herbari en el número XVII data del 15 d'octubre de 1918, i era una candelera, Verbascum lychnitis. Rosa Luxemburgo és assassinada exactament tres mesos després. La realitat de Luxemburg ens deixa veure en definitiva la fina línia que separa la botànica de la política i la lluita militant.

Plantes vives presents a la peça:

Candelera (Verbascum thapsus), trèbol roig (Trifolium hirtum), ortiga falsa (Lamium maculatum), dent de lleó (Taraxacum officinale), orquídea (Phalaenopsis mix. Asian Coral), pensaments (Viola × wittrockiana), herba dels leprosos (Veronica officinalis), thuja (Thuja occidentalis), gerani (Pelargonium Graziosa Piccola), petunia Surfina (Petunia × atkinsiana Surfinia Group),  plantago coronopus, malva (malva silvestris), violeta -confinada del pati de la meva mare- (Viola odorata), herba roquera (Parietaria officinalis), te bord, te fals, te de nova Espanya, herba dels leprosos - considerada espècia exòtica amb potencial invasor-(Chenopodium ambrosioides).

Audios, textos propis, llista de bordes o bords, fragment de la ley de vagos i maleantes (1933) i textos de Rosa Luxemburg, Letters from Prison to Sophie Liebknecht. 

 

Àudio plantago coronopus

Rosa Luxemburg Herbarium. Thuja occidentalisLamium maculatum, Trifolium.

© 2019 por Olga Olivera-Tabeni // oliveratabeni@gmail.com

  • Facebook
  • Gris Icono Vimeo
  • YouTube