"No hi ha res més bell, més amorós, més polític, que les tiges subterrànies i les arrels aèries, l'adventícia i el rizoma."

 

Introducció al rizoma, a Mil altiplans de Deleuze i Guattari.





Una història de vuit fongs vius, i els seus corresponents micel.lis desencadenen històries excèntriques i reflexions sobre les relacions que establim amb aquests éssers vius, i posen en dubte la supremacia humana, tot proposant-ne una acció deconstructiva, descentralitzada, horitzontal, decolonitzadora, i anticapitalista.

Menyspreats i ocultats així sempre han estat els fongs. I, no perquè sí Carl Linnaeus, els eliminaria del seu Systema naturae i passaria a anomenar-los directament món del caos.

Aquí la llavor, el micel.li de la desobediència! parla tots ells; des de les cabelleres peludes, o barbudes com a bolets antisistema que no podem contenir, com a cossos liquats negres que són, però que alhora tenen com una estranya capacitat de generar art, com si es tractés de regalims llibertaris, d’action paiting. O els fungi imperfecti, o les tòfones, o les masses mare com Sally de la cançó de Lou Reed Ride Sally Ride. 

Tanmateix també es parla dels matsutake, bolet de la contradicció, dins d'aquesta nova economia del naufragi; alhora que sempre en agenciament, en holobiont, en abstractes interaccions amb altres éssers, entre els quals hi estem nosaltres.

O els Ganoderma lucidum, els bolets d'esca, o altres fongs de la fusta, autèntics devoradors, que bé poden esdevenir armes de guerrilla, anarquistes anticapitalistes, mastegant tota la nostra societat consumista, tot anhel de propietat.

Aquí la llavor, el micel.li de la desobediència! també treballa des del becoming. Des de la idea kafkiana de la metamorfosi, o les referències a Moebius, a Rosi Braidotti, amb la idea tal vegada il.lusòria, utòpica, i estrafolària d'arribar així algun dia a ser un veritable becoming fong.

​