Una florista desobedient. Video assaig. de 22.14'. (fragment d'un 1 min). 

Amb la col.laboració del Centre d'Art la Panera, el CAN de Farrera i el CDAN d'Osca. 2019.

Una florista desobedient és una aposta per les plantes ruderals, i arvenses, també anomenades males herbes. Arribem a l'estudi d'aquestes a través de complexos processos d'investigació entorn de dones que foren ajusticiades per bruixes a finals de l'Edat Mitjana. La investigació dels processos i els llocs on succeïren els fets, ens porta al descobriment que avui en dia aquests espais són majoritàriament terrain vagues, és a dir territoris erms on hi creix aquest tipus de vegetació, ruderal o mala herba. Contraposició a la societat de consum o capitalista, es tracta de fet del seu revers, la seva contra cara. Herbes curiosament estudiades i utilitzades per moltes d'aquestes dones, en beuratges, ungüents, emplastres, maceracions... D'aquí la comparativa es fa més que evident, de dones bruixes, que fan nosa, que cal eliminar, dins els models socials controlats, a terres que també en fan i les males herbes que allí hi creixen.

 

Des d'aquest aspecte històric ens endinsem en les males herbes, i el que signifiquen, la incomoditat que genera en els sistemes. Ens interessa el seu significat, que és sempre polític. Una planta no és sols una planta a seques. La botànica té fortes connotacions polítiques, conceptuals i ideològiques, passades pel verisme de la ciència, que li dóna una hipotètica i sumptuosa pàtina d'objectivitat.

La mala herba esdevé així -des de la nostra posició- una proposta, alternativa, de canvi, donades les seves altes capacitats de recuperació, renovació, aleatorietat, austeritat, resistència, adaptabilitat a la pertorbació, proliferació i oportunisme. A França sobretot a través de l'enginyer agrònom Gilles Clement, no s'ha deixat de demostrar la importància d'aquestes herbes. Conscients que apareixen allí on menys ens ho esperem, rebel·lant-se contra l'ordre i l'estabilitat social, es proposa la desobediència a través del cultiu de males herbes, a la manera com devien haver fet les suposades bruixes. 

Es tracta de la construcció d'un model alternatiu que en podríem dir ruderal. Un espai desafiant que ens permeti imaginar possibilitats, en un moment en què ens urgeix repensar els nostres models de vida per fer front a la crisi del nostre món. Com a subversió, en resistència amb els espais administrats, de transgressions que es creen en els espais liminars del sistema, en les seves esquerdes i marges. De la curació mitjançant polítiques ruderals dels mals generats pel món capitalista.

© 2019 por Olga Olivera-Tabeni // oliveratabeni@gmail.com

  • Facebook
  • Gris Icono Vimeo
  • YouTube