© 2019 por Olga Olivera-Tabeni // oliveratabeni@gmail.com

  • Facebook
  • Gris Icono Vimeo
  • YouTube

 

Una florista desobedient. Video assaig. de 22.14'. (fragment d'un 1 min). 

Amb la col.laboració del Centre d'Art la Panera, el CAN de Farrera i el CDAN d'Osca. 2019.

Una florista desobedient és una aposta per les plantes ruderals, i arvenses, també anomenades males herbes. Arribem a l'estudi d'aquestes a través de complexos processos d'investigació entorn de dones que foren ajusticiades per bruixes a finals de l'Edat Mitjana. La investigació dels processos i els llocs on succeïren els fets, ens porta al descobriment que avui en dia aquests espais són majoritàriament terrain vagues, és a dir territoris erms on hi creix aquest tipus de vegetació, ruderal o mala herba. Contraposició a la societat de consum o capitalista, es tracta de fet del seu revers, la seva contra cara. Herbes curiosament estudiades i utilitzades per moltes d'aquestes dones, en beuratges, ungüents, emplastres, maceracions... D'aquí la comparativa es fa més que evident, de dones bruixes, que fan nosa, que cal eliminar, dins els models socials controlats, a terres que també en fan i les males herbes que allí hi creixen.

 

Des d'aquest aspecte històric ens endinsem en les males herbes, i el que signifiquen, la incomoditat que genera en els sistemes. Ens interessa el seu significat, que és sempre polític. Una planta no és sols una planta a seques. La botànica té fortes connotacions polítiques, conceptuals i ideològiques, passades pel verisme de la ciència, que li dóna una hipotètica i sumptuosa pàtina d'objectivitat.

La mala herba esdevé així -des de la nostra posició- una proposta, alternativa, de canvi, donades les seves altes capacitats de recuperació, renovació, aleatorietat, austeritat, resistència, adaptabilitat a la pertorbació, proliferació i oportunisme. A França sobretot a través de l'enginyer agrònom Gilles Clement, no s'ha deixat de demostrar la importància d'aquestes herbes. Conscients que apareixen allí on menys ens ho esperem, rebel·lant-se contra l'ordre i l'estabilitat social, es proposa la desobediència a través del cultiu de males herbes, a la manera com devien haver fet les suposades bruixes. 

Es tracta de la construcció d'un model alternatiu que en podríem dir ruderal. Un espai desafiant que ens permeti imaginar possibilitats, en un moment en què ens urgeix repensar els nostres models de vida per fer front a la crisi del nostre món. Com a subversió, en resistència amb els espais administrats, de transgressions que es creen en els espais liminars del sistema, en les seves esquerdes i marges. De la curació mitjançant polítiques ruderals dels mals generats pel món capitalista.

Una florista desobediente es una apuesta por las plantas ruderales, y arvenses, también llamadas malas hierbas. Llegamos al estudio de estas a través de complejos procesos de investigación en torno a mujeres que fueron ajusticiadas por brujas a finales de la Edad Media. La investigación de los procesos y los lugares donde sucedieron los hechos, nos lleva al descubrimiento de que hoy en día estos espacios son mayoritariamente terrain vagues, es decir territorios baldíos donde crece este tipo de vegetación, ruderal o maleza. Contraposición a la sociedad de consumo o capitalista, se trata de hecho de su reverso, su contra cara. Hierbas curiosamente estudiadas y utilizadas para muchas de estas mujeres, en brebajes, ungüentos, emplastos, maceraciones ... De ahí la comparativa se hace más que evidente, de mujeres brujas, que molestan, que hay que eliminar, dentro de los modelos sociales controlados, a tierras que también hacen y las malas hierbas que allí crecen.

 

Desde este aspecto histórico nos adentramos en las malas hierbas, y lo que significan, la incomodidad que genera en los sistemas. Nos interesa su significado, que es siempre político. Una planta no es sólo una planta a secas. La botánica tiene fuertes connotaciones políticas, conceptuales e ideológicas, que pasadas por el verismo de la ciencia, le da una hipotética y suntuosa pátina de objetividad.

La mala hierba se convierte así -desde nuestra posición- en una propuesta, alternativa, de cambio, dadas sus altas capacidades de recuperación, renovación, aleatoriedad, austeridad, resistencia, adaptabilidad a la perturbación, proliferación y oportunismo. En Francia sobre todo a través del ingeniero agrónomo Gilles Clement, no se ha dejado de demostrar la importancia de estas hierbas. Conscientes que aparecen allí donde menos lo esperamos, rebelándose contra el orden y la estabilidad social, se propone la desobediencia a través del cultivo de malas hierbas, a la manera como debían haber hecho las supuestas brujas.

Se trata de la construcción de un modelo alternativo que podríamos llamar ruderal. Un espacio desafiante que nos permita imaginar posibilidades, en un momento en que nos urge repensar nuestros modelos de vida para hacer frente a la crisis de nuestro mundo. Como subversión, en resistencia con los espacios administrados, de transgresiones que se crean en los espacios liminares del sistema, en sus grietas y márgenes. De la curación mediante políticas ruderales los males generados por el mundo capitalista.