El desembre del 2019 iniciava la compra d'accions de Portland del Ebro, com un joc, després d'un procés d'investigació i d'una inspecció minuciosa, al voltant d'una gran fàbrica, l'antiga cimentera d'Almatret.  D'una fàbrica situada a la localitat d'Almatret, fallida, desapareguda, abandonada i avui parcialment submergida dins l'embassament de Riba-roja, de fet es tracta d'una situació paradoxal, perquè la fàbrica -que de fet  es va ampliar abans d'haver entrat mai en funcionament. Es tracta de la petja d'un fantasma des dels seus mateixos inicis, un megaprojecte -diuen els mitjans de l'època que havia de ser de les més grans i importants d'Europa- fallit des de la mateixa base, quelcom que s'infla i ràpidament es desvaneix deixant al seu pas una gran quantitat de restes en el territori; i on el capitalisme n'impregna tot el discurs. Un capitalisme sempre agafat de la mà de l'home que en serà el màxim responsable. Cara Dagget ens parla de petropatriarcat o petromasculinitat per referir-se amb aquest model masculí, patriarcal, on la relació entre home, economia i diners, i el trinomi petroli, carbó i ciment són indissolubles. L'economista feminista Amaia Pérez Orozco al seu torn ens referència d'aquesta desvinculació entre l'econòmic, la terra i els valors humans, la vida, tot allò que ne'm anat perdent en el camí i que alhora la COVID posa més a la descoberta, al centre de l'escena.

De tot aquest procés n'edito un llibre amb imatges de la cimentera, balanços molt tècnics i freds, del mercat, borsa, de l'INDESCAT, o del gran nombre d'accionistes, de l'anomenat accionisme popular, que va tenir, diuen que uns 2000, però alhora de males jugades o conspiracions que la mateixa documentació deixa entreveure, es fa córrer pel poble que fou una tramoia d'una contesa i altres alts càrrecs adeptes al règim de Franco per cobrar una indemnització per lucre cesante de l'empresa. Vull dir que ja des del principi es sabia que allò era un frau. La influència de la fàbrica que tot i situada en la petita localitat d'Almatret -fet circumstancial, es deuria construïr allí, perquè en aquell lloc hi havien les primeres materies, lignit, pedra calcàrea, guixos i argiles- es mou entre Barcelona i Madrid, i arriba fins a París, o al Yale Club de Nova York, en sopars d'homes de negocis. El llibre mostra aquestes accions de compra-venda, el d'un treball on line sempre discret, quasi privat i domèstic, que molt pocs han conegut, d'una acció volgudament secreta i allunyada del món artístic, feta a la xarxa amb la gent del carrer, on hi descobreixes històries particulars d'accionistes, o de descendents d'aquests. Un llibre de molt poca tirada, humil, de tapes toves, i manca pressupostària, i sense més pistes que la de ser això, un llibre obert; tot i que rere hi batega tot un discurs sempre imprès per l'ironisme i la ridiculesa d'aquest estrafolari joc de compra i venda d'accions en portals d'internet "frikis", com Vibbo, Mil anuncios o Todo colección d'una fàbrica que no és, ni ha estat mai fàbrica. Que no va tenir ni passat, ni futur. Ni un sol sac de ciment. Com diria Catlin DeSilvey són les traces de memòria d'un futur abandonat, la falsa promesa de prosperitat dels mercats mundials basada en fum i miralls. Com a ruïnes a la inversa, edificis que no cauen en ruïna després de la seva construcció, sinó que s'enfonsen abans de construir-se.

 

Unes velles estructures que podem continuar llegint des d'aquest passat capitalista, o des de la seva decrepitud, o com fa el discurs polític convencional on l'estructura de la ruïna es concep com un problema, un "locus horribilis" fora del capital, un refugi de comportaments, persones, col.lectius diferents, socialment tractats com antisocials, delinqüents...O de plantes indesitjables, el que mal anomenem males herbes... Però que també podem llegir des de la seva possibilitat, la d'altres usos més enllà del món productiu; l'enorme potencial creatiu o el seu ús com a llocs crítics i polítics des d'on examinar, desafiar, i criticar les formacions normatives i els poders capitalistes i estatals.

 

Una acció de comprar accions, és al cap i a la fi, una història megalòmana, plena de grans anhels, fantasies delirants, una absurditat milionària que acaba convertint la protagonista, en aquest cas jo mateixa, en una accionista del contrasentit.

​

Si esteu interessats en el llibre em podeu enviar un correu a: oliveratabeni@gmail.com