© 2019 por Olga Olivera-Tabeni // oliveratabeni@gmail.com

  • Facebook
  • Gris Icono Vimeo
  • YouTube

Documentació trobada que t'aboca a anar resseguint vides passades, entre els espais que generen els papers i les línies a cops ben atapeïdes, i tipografies sols comprensibles als ulls d'experts i erudits en el tema. Un calaix de casa meva ple de papers és el que m'avoca a buscar aquella vida o vides passades, la d'altra gent que va habitar els espais que ara jo habito*, però des d'un altre temps i una altra mirada. Des de les petges deixades i evocacions. El encreuament en un espai compartit amb aquestes altres persones, malgrat en diferents moments. Aquest és de fet l'origen del qual aquí es presenta.

Des d'aquesta idea sorgeix el treball amb Dolors Codina i Arnau, una de les dones que segurament devien habitar en algun moment els espais de casa meva, alhora que una fita important dins de la història de les dones que creia calia reivindicar, des de la consecució de la igualtat dels drets i les lluites feministes, en tractar-se de la primera alcaldessa catalana (nascuda a Lleida, exercia entre el 1924 i el 30, al municipi del Talladell). I que trobava una mica casualment, en algun document propi i en un llibre, Lleida en femení en una llibreria lleidatana. Un encontre que queda suspès, fins que el 2017, l'Arxiu Comarcal de l'Urgell treu a concurs unes residències per artistes i estudiosos i decideixo presentar--m'hi. Aquest projecte es desenvolupa en aquesta residència, és fruit de la investigació i el treball en aquesta.

Hi ha però el desig de mostrar-los-hi, a vostès, el fet trobat en aquesta, malgrat la dificultat, el repte que comporta per a les arts visuals, trobar la manera de treballar, de compaginar, des de la imatge tota aquesta documentació de caràcter textual, i d'alguna manera fer-la explícita.

Es tractava de buscar una dona, per tal de reivindicar, de fer genealogia femenina a les terres lleidatanes.

La investigació de Dolors em portava a grans dificultats. Cal destacar la important absència documental, que dificultava fer un projecte basat en ella, des de la seva presència i corporalitat. L'única via possible era el treball des del buit, des de la ceguesa, és a dir des de l'absència.

I és així com començo a buscar els mecanismes d'esborrat de la història, com la mala gestió de la documentació que trobem en diferents períodes, les conseqüències de guerres, com la civil, els robatoris, pèrdues, el desinterès, poc valor, la desídia d’alguns, la mala sort; o des de les dones i el feminisme, el silenci que hem patit al llarg del procés històric, i l’absència d’arxius en femení, d’arxius de dones, en la casuística dels arxius tradicionals on les dones hem som a penes representades...

La peça que aquí teniu Orden circular de 29 de julio de 1942, s'entrellaça amb moltes d'aquestes idees, però sobretot amb la purga i destrucció documental massiva que es realitzà en organismes oficials de l'Estat com ajuntaments... -i que es repetí en diferents moments de la història, com el 1937,el 38....- per fer pasta de paper. Fet que segurament fou una de les causes principals que propicià l'esborrat de la història de Dolors.

El que es proposa aquí és de fet això, evidenciar l'acció que comporta el fet de fer

pasta de paper amb documents, tal com l’obligava l'esmentada o esmentades ordres. És una guia crítica i reflexiva d'aquesta crua realitat, i de com ens afecta dita destrucció, les conseqüències de dits processos, la fragmentació històrica, i la impossibilitat de recuperació.

De Dolors, després de tot això, en queden solament absències, l'absència com a alcaldessa, i com a dona. La història de la família és una història d'homes, del pare, dels germans, dels cosins...D’en Francesc Codina Reixach, el pater família que iniciava la prosperitat, o la saga dels Felips... O tal vegada l'ocultació que ella mateixa genera de la seva pròpia feminitat, signant com D.Codina.

Aquest és un llibre que ens parla de moltes coses, però sobretot d'aquesta no Dolors, d'aquesta no història, dels buits femenins en els arxius, i en la història de les dones, dels forats, de les imatges latents i borroses, dels punts cecs, de les absències, dels espais entre línies, dels contrallums i les llindes, i de com les lletres es van esborrant dins l'aigua i passem al final a tenir paper blanc, impol·lut i verge.

Olga Olivera-Tabeni, desembre del 2017.

* Visc a Cal Codina de Bell-lloc d'Urgell ( Lleida). Originalment pertanyia a l'antiga hisenda que els Codina tenien a Bell-lloc.

Agraïments:

ACUR. Arxiu Comarcal de l'Urgell

Carles Quevedo
Miquel de Cal Codina del Talladell

Jordi Creus

Joaquim Capdevila

Arxiu Històric de Lleida

Registre civil de Tàrrega

Veïns del Talladell

Documentació estreta de:

Arxiu Comarcal de l'Urgell. Premsa històrica digitalitzada. Llibres. Fons Gassol. Correspondència Tàrrega-Talladell
Gazeta: Colección histórica.
Hemeroteca digital. Biblioteca nacional de España

BOP històric. Diputació de Lleida
Hemeroteca de La Vanguardia
Senado de España. Senadores entre 1834-1923
Congreso de los diputados. Histórico diputados. 1810-1977
Llibres digitalitzats del google books
Fons personal i imatges d'autor
Llibres com: Records d'un viatge al Senegal. Una factoria catalana de Joan Maluquer i Viladot, La plana salvatge, vol.2 de Felip Gallart.

 

 

Llibre d'artista, i fulletó de diari, realitzat a partir de la residència artística a l'ACUR. Tàrrega. 2017-2018.