© 2019 por Olga Olivera-Tabeni // oliveratabeni@gmail.com

  • Facebook
  • Gris Icono Vimeo
  • YouTube

Procés i sentència contra Esperança Gojona, habitant de Lleida, acusada de bruixa. Del 28 d'abril de 1598

Aquest text està extret de La llengua dels processos de crims a la Lleida del segle XVI de Maria Dolors Farreny (2004). Per una lectura més acurada dirigiu-vos al text original ( aquest és sols part d’una peça artística)

 

 

 

Sinopsi del procés VII (1598)

Classe de denúncia: D’ofici

Inculpats: Esperança Gojona, viuda

Motius: Fer bruixeries

Víctimes: Una minyoneta de Magdalena Renyna; un minyó de Jaume Arruffat; un fill de Rafaela Homs; una xica d’Elisabet Ramona (morta dos anys després); un fill d’Esperança Purroya (mort emmetzinat)

Testimonis que declaren: Magdalena Renyna muller d’en Renyna (testimoni de càrrec); Jaume Arruffat, carreter (testimoni de càrrec); Rafela Homs, muller de micer Homs (testimoni de càrrec); Jaume Torres, pagès (testimoni de càrrec); Esperança Gojona (acusada); Elisabet Ramona, vídua de Ramon Joan de Lafont (testimoni de càrrec); Esperança Purroya, muller de Macià Purroy (testimoni de càrrec).

Sentència: Que sigui turmentada, i que després torni a ser jutjada per la mateixa promenia.

 

Reg. 831, f. 199 r(part 1)

Contra na Gojona

 

Die XXVIII aprilis MDLXXXXVIII

 

[A] Prevench a notí[ci]a del molt magnífichs senyors don Nofre Merlés, regent lo offici de cort y veguer de la ciutat de Leyda, de Pallàs, etc., mossén Hierònym Roig y mossén Gaspar Tarròs,

pahers lo any present de dita ciutat, y de micer Luís Vilaplana, doctor en leys, assessor ordinari de dit senyor regent lo offici de cort y veguer, com alguna fila de perdició, poch tement a Déu y a sa concèntia, no avie duptat induhida per lo mal sperit, de fer algunes coses de bruxeries y echiceries.

E perqué dites coses <i semblants> impunides no res ten manaren dits senyors se rebés la informació y enquesta següent.

[a] Na Magdalena Renyna, muller d’en Renyna, pagés, habitant en Leyda, testes, la qual jurà, etc.

Et interrogata super curie preventis, etc.

Et dixit: <<Senyors, abans de festes de Nadal més propassades tinguí jo una minyoneta de edat de setse mesos molt dolenta; fiu venir a veure-la na Gojona, viuda, qui està en lo carrer d’en Menjó, la qual na Gojona quant véu dita ma filla féu orations que jo no les

 

Reg. 831, f. 199 v (part 2)

 

comprenia y me digé que compràs

ciri cras a Guillem Servent, que ella li farie uns pegadets ab los quals pretenie curar-me dita ma filleta, com de fet ho fiu. Y ella, na Gojona, li féu dos pegadets y la hu li posà en la mollera y lo altro al coll y al cap de vuyt dies dita minyoneta ja•s trobà millor; y vingué aprés dita na Gojona a ma casa y me demanà un tros de pa, y dient-li jo que no•n tenia me dix que li’n donassa aquella vegada que no me’n demanarie més, y així jo li’n doní. Y aprés al cap de uns quants dies la dita minyoneta se’m tornà a endolentir llansant llet com la primera vegada y jo la torní anar

a sercar a sa casa perqué vingués a curar-la’m altra vegada y ella me digué que no y volie venir que qué y farie.

Jo leshores la’n preguí molt y li prometí pagar-la de sos treballs y així ella hi vingué y també li féu los mateixos remeys que la primera vegada y me dix y contà a mi, testes, la mateixa na Gojona que tenie un gos que, com ella estave en lo llit, * (lo dit gos) en manar-li ella y dir-li, ald it gos: “Mira, si tu no•m portes recapte jo•m moriré de fam” y que així dit gos anave* (y li) hont ella lo enviave y li aportave pa,

 

Reg. 831, f. 200 r (part 3)

 

cansalada y formatge, y que també dit gos altra vegada li aportà tres coques llargues y que eren de na Morriona. Y també me digué a mi dita na Gojona que se ere anada a conffessar a Jhesús y que li havie dit <que tenia> lo dit gos que dalt tinch dit y que *(dit co) lo confessor li digué que no la volie absoldre que no matàs primer lo dit gos y que* (jo) ella li digué que de matar lo gos may lo•y porie suffrir lo cor>>.

 

Fuit sibi lectum et perseve ravit,

presentibus dictis dominis

 

Dit dia

 

[b] Micer Jaume Arruffat, carrater, habitant en Leyda, testes, lo qual jurà, etc.

Et interrogatus super curie preventis.

Et dixit: <<Senyors, haurà nou ho deu anys que una dona que•s diu na Gojona que està al carrer d’en Mengó donà a un fill meu un[a] mosta de alberco* (t)chs y aprés de haver-los se menjat dit minyó, li prengué aquell mateix <dia> al dit minyó febre

y spasme que•s pensà morir y havent me dit a mi lo dit minyó que des que havie menjat aquells albercots que dita na Gojona li havie donats en plassa li havie pres dit mà, y sabent jo asò determiní

 

Reg. 831, f. 200 v (part 4)

 

de anar-li a parlar, a dina na Gojona, y li diguí y amenassant-la que dit mon fill estave* (y que) mal des que havie menjat los aubercochs que ella li havie donats y que•l me anàs a curar, si no, que li costarie. Y així ella hi vingué y lo féu despullar tot nus y lo fregà tot ab vinagre y dormí ab dit mon fill en la mateixa cambra aquella nit, dita na Gojona, y que aquella nit anllà dit mon fill anà sempre de millora y així  tinguí jo per cert que dita na Gojona lo•m encontrà, a dit mon fill, ab dits aubercochs y que ab les amenasses que jo li fiu lo•m curà y de les hores ansà la he tinguda jo per dona bruixa y en aqueixa fama y opinió està públicament tinguda y reputada en la present ciutat de Leyda>>.

Fuit sibi lectum, etc.

Dicto die Ilerde

 

[c] Raphela Homs, muller de micer Homs, sastre, habitant, etc., testes, la qual jurà, etc.

Et interrogata super curie preventis.

Et dixit: << Senyors, harà nou ho deu anys que jo tinch coneixensa ab na Gojona, viuda, que està en lo carrer d’en Menjó, y tenint jo un fill molt dolent que

 

Reg. 831, f. 201 r (part 5)

 

aurà vuyt ho nou anys la envií (a) a sercar, dita Gojona, per veure si•l me voldrie curar, perqué entenia jo que•n curava algunes, y així hi vingué dita na Gojona y li féu unes cojurations y també li posave algunes stopades al coll; y de aquell dia en anllà dit mon fill se trobà millor. Y aprés, estant en conversatió dalt en casa de micer Homs, verguer de la present cada de la Paheria, digué allí en conversatió que lo dimoni li havie eixit a la vinya y que li prenia la panistra dels raÿms que portava al cap, y que

ell la y portava per anar amb ella mes descansada y moltes altres coses digué <de> cosa de bruixeries que a mi ara no•m recorden; y també he hoït dir ad algunes que dita na Gojona * (és bruixa) estave en oppinió de bruixa y fent-li molt mala fama>>

 

Fuit sibi lectum et perseveravit,

presentibus dictis dominis

 

Dicto die

 

Dictus dominus regens officium curie et vicario Ilerde, de consilio ---

Reg. 831, f. 201 v (part 6)

 

[d] Jaume Torres, pagés, habitant en Leyda, testes, etc., lo qual

jurà, etc.

Et interrogatus super curie preventis

Et dixit: <<Ja haurà divuyt ho vint anys que conech a na Gojona, viuda, que ara vostres micers tenen presa, y de nou ho deu anys ansà la tinch en oppinió de bruixa per haver-ho hoït dir a moltes persones en la present ciuta, y també per haver-li hoït dir a la mateixa na Gojona que tenia un gos que•s deia Amadís lo qual gos quant dita na Gojona no tenie pa li•n anave a sercar lo dit gos y que li’n portave; y quant no tenia companage que també lo dit gos unes vegades li aportava cansalada, altres vegades abadejo ho altre companage>>.

 

Fuit sibi lectum et perseveravit,

presentibus dictis dominis

 

Die V maii MDLXXXXVIII

 

[e] Na Speransa Gojona, viuda, habitant en Leyda, presa y detenguda en les presons reals y comunes de la present ciutat, extreta de aquella y posada davant la presèntia dels molts magnífichs senyors don Nofre Merlés, mossén Nofre Pelegrí y mossén Hierònym Roig, pahers lo any present de dita ciutat.

 

Reg. 831, f. 202 r (part 7)

 

Interrogada *(si sab) que quants anys té.

Et dixit: <<Senyors, jo tinch quoranta y sinch anyns poch més ho manco>>.

Interrogada si sab ni presum per qué està presa. Et dixit: << Senyors, jo presum estich presa per haver jo anada a dir unes orations a una filla de na Renyna que tenie dolenta, la qual ja los metges la havien deixada per molt perillosa sa vida, y jo aní a dir-li unes orations que acostumava de dir a altres criatures que estaven malaltes; y aprés de haver li dites jo dites orations

ni estigué millor ni pijor y per so que no curà dita minyona pretench que dita Renyna me ha fet penrre>>.

Interrogada que digue quines orations digué a dita minyona.

Et dixit: << Senyors, jo li diguí esta oratió sigüent:

Lo dia de Nostre Senyora de mars encarnà’s Déu Jhesuxp[cris]t en lo ventre virginal, lo dia de Nadal nasqué Déu Jhesuxp[cris]t, lo divendres sanct prengué mort y passió per nosaltres, lo disapte resusità, lo diumenge pugà-sse’n a la man dreta de Déu lo pare: fia’t en Déu, fia’t en la mare de Déu>>.

Interrogada si deie ella, deposant, altres orations sense aqueixa.

Et dixit: << Senyors *(no•n) no•n deia ni•n sé altra, de oratió, sinó la que tinch dit>>. 

Interrogada qui li ha mostrat dita oratió.

 

Reg. 831, f. 202 v (part 8)

 

Et dixit: << Senyors, a mi la•m mostrà Engràtia y me digué que jo la digués a ma filla, la qual tenia jo mala, y havent la-y dita me aparegué se trobà millor y aprés, ab la experiènsia que jo tenia de haver-me paregut que dita oratió féu tant effecte bo en dita ma filla, la he dita algunes vegades ad algunes criatures>>.

Interrogada que digue a quines criatures à dita ella, deposant, dita oratió.

Et dixit: << Senyors, jo la he dita a una filla de na Renynam, y a un fill de mestre Jaume Arruffat al pont, y a una senyora que estava en casa de micer Homs; y en aver los dita la oratió se trobaren millor, ço és lo fill de micer Arruggat y la de la senyora que estave en casa de micer Homs>>.

Interrogada si donà ella, deposant, al dit fill de micer Jaume Arruffat una mosta de aubercochs en la plassa de Sant Joan.

Et dixit: <<Senyors, ja deu haver vuyt ho nou anys que acostumant jo de vendre molta fruixta (?) en la plassa doní una mosta de aubercochs a dit fill de micer Arruffat per tenir jo molta coneixensa en casa de dit micer Arruffat y de dit son fill>>.

Interrogada si entengué ella, deposant que aprés de haver-li donat ella dits aubercochs, a dit minyó de micer Arruffat, se endolentís aquell mateix dia.

 

Reg. 831, f. 203 r (part 9)

Et dixit: <<Senyors, jo no entenguí tal cosa>>.

Interrogada si anà ella, deposant, a casa de dit micer Arruffat aquell dia que ella li donà los aubercochs ho lo sendemà a dir orations al dit fill de micer Jaume Arruffat, qui estave dolent.

Et dixit: <<Senyors, jo no y aní aquell dia ni en lo sendemà, sinó que hi aní al cap de quatre ho sinch dies que li haguí donat los aubercochs, anant jo a sa casa per a de manar li los dinés de la verema que devie a mon marit, y les hores me amostraren dit minyó allí en casa que estave malalt y me digueren que si li sabia algun remey; y jo prenguí un poch de vinagre, y aprés li diguí la oratio que tinch dita, y conegueren que tenie millora>>.

Interrogada si aquell dia que diu donà ella los aubercochs a dit fill de dit micer Arruffat si li parlà lo dit micer Arruffat ho lo sendemà avisant la com tenia lo fill mal y que digue quines paraules és li digué.

Et dixit: << Senyors, a mi no•m parlà, dit micer Arruffat, ni jo sabí que dit son fill estigués mal fins que y aní, a sa casa, a cobrar los diners que tinch dit>>.

Interrogada vulle dir la veritat, que la cort està plenament informada que aquell mateix dia que donà los aubercochs a dit

fill de micer Arruffat ho lo sendemà lo dit

 

Reg. 831, f. 203 v (part 10)

 

micer Arruffat li anà a parlar a sa casa y li digué com tenie son fill mal de uns aubercochs que li havie donats y la amenassà dient li que si no•l anave a curar que li costarie.

Et dixit:<< Senyors, dit micer Arruffat no•m vingué a parlar a ma casa, ans bé jo aní a sa casa, com tinch dit, al cap de quatre

ho sinch dies y fins les hores jo no•m havie tinguda notícia, de sa malaltia>>.

Interrogada si té un gos ella, deposant, que•s diu Amadís.

Et dixit: <<Senyors, jo bé he tingut dos ho tres anys dit gos, que•s deie Amadís, <de pèl roig>, però ara ja no•l tinch perqué ja és mort y lo•m donà la senyora Bruna>>.

Interrogada que quines conversations tenia ella, deposant, ab dit gos.

Et dixit: <<Senyors, *(algunes) <dos> vegades estant jo sola en casa malalta y quartanària deia jo al dit Amadís a la orella dient li: “Amadís, mira que estich assí que•m muiro de fam”; y en haver-li dit jo això dit gos se’n anava fora casa y me portava

alguna vega<da> una qüerna de pa sansera y alguns trossets de pa; y una vegada me portà dit gos una tallada de cansalada>>.

Interrogada que digue quines altres *(vegades) paraules y rahonaments tenia ella, deposant, ab dit gos.

 

Reg. 831, f. 204 r (part 11)

 

Et dixit: <<Senyors, may li he dit altres coses més de les que tinch dites>>.

Interrogada com pot dir que no tenia altres paraules ab dit gos com la cort estiga plenament informada que ella deie a algunes

vehines y a altres persones de ciutat que deie ella, deposant, a dit gos: <<Mira, no puch menjar lo pa, porta’m companage>>, y que (allí) així dit gos li aportave cansalada y també trossos de abadejo.

Et dixit: <<Senyors, jo li diguí une vegada a la orella, a dit gos, que no podia menjar lo pa, y aquí máteix dit gos me aportà un tros de cansalada; y aprés jo me’n confessí en lo monestir de Jhesús dient li lo que passava del gos y lo confessor me digué a mi les hores que no ere gos sinó dimoni, que•s rahonava amb mi per tentar-me, y me donà per penitèntia que anàs nou dies

agenollons de les creus <de fusta> estan en lo pati davant dit monestir fins al altar major de dita isglésia, la qual penitèntia jo cumplí. Y aprés no•m curí més del dit gos, ans bé poch aprés

lo•m matà *(ren) una dona que•s diu Joana la rejolera donant-li pa y arsènit>>.

 

Fuit sibi lectum et perseveravit,

presentibus dictis dominis

 

Reg. 831, f. 204 v (part 12)

Die XIIII maii MDLXXXXVIII

 

[A ́] Los molt magnífichs senyors mossén Luís Pollina, loctinent de cort y veguer de la ciutat de Leyda, mossén Joseph de Castellbell y micer Joseph Sabata, pahers lo any present de dita ciutat, manaren extraure de les presons de aquella a la dita na Speransa Gojona per a effecte tornar-li a resensir la sua depositió que féu en dies atràs en la present enquesta; y així constituhida personalment dita na Gojona davant la presèntia de dits senyors sotveguer y pahers y del magnífich micer Luís Vilaplana, assessor ordinari de dit senyor sotveguer, en lo archiu inferior de la casa de la Paheria de dita ciutat, y ad aquella li fonch llegida per mi, notari, de mot a mot la dita  sua depositió dende la primera línia fins a la *(segona) <darrera>, la qual legida y per ella ben entesa fonch interrogada si estave y perseverave en dita sa depositió, la qual responent: <<Senyors, aqueixa mateixa depositió és la que jo tinch feta y estich y persevero en

aquella, exceptant que, en lo que diguí que•m portà dit gos un pa, era jaratat y molt dur, que a penes hi havie molla dintre>>.

 

Fuit sibi lectum et perseveravit,

presentibus dictis dominis

 

[A ́ ́] Dicto die fonch aportada a la cort del senyor cort y veguer

Speransa Gojona per manament, etc., et interrogata si•s volie  defensar o sotsmetre, e dix que•s volie defensar.

E dits senyors loctinent y pahers li donaren vuyt dies per ha  defensar se y licència, etc., de quibus, etc.

Testis Michael et Joseph Angeli ---

 

 

Reg. 831, f. 205 r (part 13)

 

Die XVIIIIo maii MDLXXXXVIII

[f] Elizabet Ramona, vídua relicta *(Raymundi Joannis) <de Ramon Joan> de Lafont, quòndam pagés de Lleyda, testes, que jurà, etc.

E interrogada sobre les coses prevengudes, etc.

La qual dix: <<Senyors, lo que jo sé és que haurà deu o dotze anys poch més o manco, criant jo una xica *(de) filla mia de vuyt mesos, un diumenge me’n aní a missa en la iglésia de Santa Magdalena, a hont trobí na Speransa Gojona, y aprés de ésser me senyada viu que•s girà dos vegades devers mi, dita na Gojona, y aprés me digué per qui criava y jo li responguí que per mi mateiyx; y en continent la dita ma filla se posà sens més a plorar y jo li traguí la mamella y may la volgué pendre y en tot aquell dia <ni la nit> volgué mamar.

Y lo endemà que era dilluns determiní de portar-la en casa de dita Gojona y li diguí si me donaria remey, y ella la•s posà a la falda y la mirà y digué que tenia mal a la bocha y que saltàs a sercar peu crist; y jo y aní y en tornar ella li féu algunes orations y me digué que li donàs la mamella y tampoch  no volgué mamar; y lo endemà que ere dimars la fiu venir a ma casa y li diguí que•m donàs remey y *(jo) ella me dix que bé mamaria y que a hont pretenia li havien fet lo mal, y jo diguí que a la iglésia, y ella dix que anàssem a la iglésia y de fet y anàrem; y com fórem allí era la•m féu passar en alt tres vegades damunt la pica de la aygua beneyta y donant li aprés la mamella tampoch no la volgué; y aprés me dix que la portàssem al terme de Torres

serona que bé mamaria, y ayxí mon marit y jo la y portàrem y tampoch no volgué la mamella y sempre me deya que bé mamaria; y al cap

 

Reg. 831, f. 205v (part 14)

 

de vuyt dies en la mitja nit la dita xica se despert[à] y jo li doní la mamella *(y) , la qual la prengué molt  bé, y visqué dos anys aprés. Y per eyxes causes sospití que dita Gojona li havia llevat la llet per ço que me deya que bé mamaria, ya també per lo que se deya que dita Gojona tenia mala fama de bruyxa>>.

Fuit sibi lectum et perseveravit,

presentibus dictis dominis et assessore

Dictis (sic) die

 

[g] Speransa Purroya, muller de *(Joan) <Macià> Purroy, pageés de Leyda, testes, que jurà, etc.

E interrogada sobre les coses prevengudes, etc.

La qual dix: << Senyors, haurà catorze o quinze anys poch més o manco que jo estava casada en primeres núpties ab Berthomeu Victorià, del qual tenia un fill de edat de quatre anys, poch més o manco, y estàvem en casa d’en Ribelló, que està davant l’ort dels Infants; un dia que podien ser les quatres hores després dinar me vingué na Speransa Gojona y me digué si li volie vendre ous per a posar y jo li diguí que no•n tenia; y aprés al cap de poch tornà y estant dit mon fill assentat al brancal de la porta y jo en la entrada me digué dita Gojona si li volia donar unes poques de prunes escaldades, y jo pugí dalt y li’n bayxí tant com ne poguí pendre ab les dos mans, y essent se’n anada lo dit mon fill comensà a clamar-se del cor y demanant “¿qué tens, mon fill?”, me respongué: “La mia mare, no ploreu, que si Déu no u vol no•m morré”; y may li poguérem fer pendre res. Y dit mon marit (y) anà a casa de dita Gojona dient li que tenia mal

lo fill y si volie venir a casa per veure quin mal, y aprés li digué que prenguéssem lo xich e•l despullàssem tot nus y

 

Reg. 831, f. 206r (part 15)

 

que•l rentàssem tot ab vinagre, y ayxí ho férem. Y al cap de tres o quatres diez morí y sempre tinguí sospita que dita Gojona lo•m enmatzinà, per ço quese deya públicament que tenia fama de bruyxa; y lo mateyx dia que morí mon fill, anant a casa d’en

Ballester, que té casa prop casa de dita Gojona, y en veure’m dita Gojona dix: “¡A!, les que lleven fals testimoni”; y jo les hores li diguí: “¡A!, na bruyxassa, que vos haveu mort lo meu fill”, y ella no•m respongué paraula>>.

 

Fuit sibi lectum et perseveravit,

presentibus dictis dominis et assessore

Die XX maii MDLXXXXVIII

 

[e ́] Speransa Gojona, tornada extraure de les presons de la present ciutat de Leyda y posada en l*(o) a* (archiu) sala inferior de la casa de la Paheria, la qual jurà en son fet propi sens jurament y en fet de altri ab jurament.

E interrogada si coneys a Isabet Ramona, vidua, de la present  ciutat, y a Speransa Purroy, muller de Macià Purroy, que abans estaba casada ab Berthomeu Victorià, y si les té per dones honrades.

La qual dix: << Senyors, jo les conech molt bé per haver tractat ab elles, *(y) les quals tinch per dones bones y honrades>>.

Interrogada que digue si li ha *(conegut) deu o dotze anys ha una filleta [...] que criava, que podie tenir vuyt mesos poch més o manco, y si sab que no volgués mamar la criatura y la enviasen a sercar a ella, deposant, per donar li remey y que digue quin remey li féu.

La qual dix: << Lo que passà és que un diumenge que pot haver deu o dotze anys poch més o manco,

 

Reg. 831, f. 206v (part 16)

 

estant jo en la iglesia de Santa Magdalena, la viu entrar en dita iglesia ab dita sa criatura, la qual criatura se soltà y jo me girí y diguí; <<¡Val Déu, na Speransa, com put aqueyxa criatura, ella deu estar empachada>>. Y aprés a la vesprada me dix dita Ramona si li volie dar remey, a la criatura, y jo prenguí la criatura a la falda y li mirí la boca y viu que tenia la boca plena de mal y la envihí a sercar peu crist, y volent li posar les mans a la gola no u volgué dita na Ramona, que•m digué que no volia que la y acabàs de matar, y ayxí se’n anà. Y aprés *(al cap de) lo endemà me dix que ella pretenia que en la iglesia li havien fet mal y jo les hores diguí: “Anem allí, vejam si la Mare de Déu ho remediarà”. Y ayxí anàrem les dues en la iglesia de Santa Magdalena

y allí hohírem missa, y aprés nos ne anàrem y ella me dix que estava en punt de portar-la *(a) de defora, y jo li diguí que bé podía>>.

Interrogada que vulle dir la veritat perqué la cort està informada que ella féu conjurs a la criatura y sempre li donà speranses que bé mamaria; y aprés quant anaren a la iglésia ella, deposant, li féu rodar la criatura en alt per damunt la pila de la aygua beneyta y aprés li digué que la aportàs a Torresserona, ço és en lo terme, donant-li sempre speranses que bé mamarie;

que vulle dir que per qué li feye fer dites coses y que digue quins conjurs li feya.

La qual dix: << Senyors, jo no li fiu ninguns conjurs perqué no volgué que li posàs los dits a la gola, [en] la qual hi tenia gran mal; y aprés entenguí

 

Reg. 831, f. 207r (part 17)

 

que na Ferrera la havia curada, y jo may li doní esperanses que bé mamarie y jo no li fiu fer lo que diuhen de fer-li rodar la pila de la ayfua beneyta ni tampoch li diguí que anàs *(a) al terme de Torresserona>>.

Interrogada si *(coneys a Speransa Purr) li ha conegut, a la dita na Purroy, al temps estava casada ab en Victorià, un fill de edat de quatre anys, que haurà catorze o quinze anys.

La qual dix: <<Senyors, jo no lo•y he conegut molt bé>>.

Interrogada si en dit temps anà ella, deposant, en casa de dit Victorià y « diguéreu a la dita Purroy, estant a la entrada de sa casa davant lo hort dels Infants en companyía de dit son fill, y li

demanàreu si tenia ous per a vendre y après hi tornàreu a sercar prunes *(de scaldar) seques » y ella, dita Purroy, se’n pujà a bayxar li’n y lo xich restà allí ab ella, deposant, en la entrada.

La qual dix: << Senyors, jo bé y aní, a sercar prunes, y ella me’n féu, emperó jo no•m recort que y *(agués ningú) fos dit fill, en dita entrada>>.

Interrogada al temps que ella anà a sercar les prunes si sap que dit son fill estigués mal.

La qual dix que ella no sap si estava mal perqué no li’n digué res, dita Purroy.

Interrogada si aquell mateyx dia anà a sercar-la a ella, deposant, en Victorià, *(dit) marit de dita Purroya, dient li que li fes pler de anar a casa, que tenia lo fill mal, y ella li respongué que no y volia anar perqué de fer bé li’n venia mal; y aprés li digué que•l despullassen tot nus y que•l re[n]tassen de vinagre y si sab que ho fessen.

 

Reg. 831, f. 207v (part 18)

 

La qual dix: <<Senyors, jo, testes, no viu al dit Victorià ni sabí que estigués mal son fill ni jo no li diguí a ell ni a ningú que•l ren

tassen de vinagre>>.

Interrogada si sab quants dies estigué a morir dit Xich après de *(ésser) <haver> preses les prunes de sa mare.

La qual dix: << Senyors, jo no sé si morí ni quant morí>>.

Interrogada com pot dir que no sab que sie mort ni quant morí si la cort està plenament informada que lo dia que morí, que fou dos o tres dies aprés que ella prengué les prunes, l qual dia

encontrà ella al fill de dit Victorià en la entrada, la muller de dit Victorià, mare de dit minyó, anà al seu carrer de ella, deposant, y en veure la ella li digué : << ¡Ah, que y ha dones que lleven fals

testimoni!>>; y les hores dita Victoriana li digué: <<¡Sí, na bruyxassa, que vós haveu mort a mon fill!>> ; y ella, vent se convenguda, li callà y se’n entrà a sa casa sens dir li res.

La qual dix: << Senyor[s], jo no y sé res ni sé lo Que•s diuhen>>.

E per quant na Gojona negue la veritat del que les dites Isabet Ramona y Speransa Puroy han deposat, fonch provehit fos fet acarament de dita Gojona ab dites Ramona y Purroy, *(les) [lo] qual fonch fet del tenor següent.

 

Die XXIII predictorum mensis et anii

 

[e’’] Fonch extreta de dits càrcers la dita na Speransa Gojona a fi y effecte de fer acarament ab les dites na Isabet Ramona y Speransa Purroy, lo qual fonch fer de aquesta manera, que

Reg. 831, f. 208r (part 19)

posada la dita na Gojona en lo archiu inferior de la casa de la Paheria y davant la presèntia de dites Isabet Ramona y Speransa Purroy, *(fonch) vehent se y hoynt se la una al altra fonch provehit fos llegida la depositió de dites dones y la de dita Gojona, las quals jo, testes, he llegit hoynt *(tot) aquelles les sobre

dites y, aquelles llegides, *(fonch) foren interrogades dites Ramona y Purroy si aquelles [són] les depositions que tenen fetes, les quals digueren que sí y que estaven y perseveraven en aquelles; y també fonch interrogada la dita na Gojona si és ayxí veritat com dites dones diuhen. La qual dix: <<Senyors, jo ja tinch deposat lo que passà, y en lo demés que diuhen les dones no és veritat>>. Y les dites dones responent digueren: <<Sí que és veritat, encara que no u vullau>>; y les hores dita Gojona digué a la dita Purroy; <<Y qué, encara *(que lo agen) lo aguésseu rentat ab vinagre, ¿tant mala cosa és lo vinagre?>>. E la dita Gojona negant y les dites Ramona y Purroy cada una restà en sos dits y depositions.

 

Fuit eis lectum et persevararunt,

presentibus dictis dominis

 

E interrogada si té pèls en les ayxelles.

La qual dix: <<Senyors, jo *(ni) crec que n’i tinch uns pochs>>.

Interrogada com pot dir que n’i té si lo mestre de la ciutat ha fet relatió que la ha visurada y que no n’i té més que en lo palmell de la mà.

La qual dix: <<Senyors, ja u tenim de rassa, que ma mare tampoch no n’i tenia sió pochs>>.

Interrogada que vulle dir la veritat com s’ls ne ha fets Anar perqué no y ha persona que no n’i tingué *(sino) Si ja no se unten ab certs engüents, y que digue

 

Reg. 831, f. 208v (part 20)

 

ab quins engüents se les ha untades y qui li ha donats los engüents.

La qual dix: <<Senyors, jo may me só untada ni (sé per qué) tenia per a qué untar me>>.

Interrogada que vulle dir la veritat perqué la cort està informada que és dona metzinera y que té tractes ab lo dimoni y per ço no té cabells <en les ayxelles> y ha fet lo mal que en la present enquesta diuhen ha fet.

 

Fuit sibi lectum et perseveravit,

presentibus dictis dominis et assessore

 

E los dits senyors manaren a micer Gabriel Ivars, mestre de les sentènsies criminals, que fes relatió de la visura ha fet en la

persona de dita Gojona.

 

[A”] Dicto die, los dits senyors regent lo offici de cort y veguer y pahers manaren traure a la present cort a na Sperança Gojona a effecte de publicar li los nous activitats que en sa enquesta se heren affegits, dient-li si•s volie deffendar del contengut en dita enquesta o sosmetre a la misericordia de dits senyors regent lo offici de cort y veguer y pahers. E la dita Sperança Gojona dix

[que• s volie deffensar del contengut en dita enquesta. E los dits senyors li donaren (?) en deffenses vuit diez, donant li llicèntia de conduir advocat y procurador

 

Reg. 831, f. 209r (part 21)

 

y a cauthela li assignaren lo advocat y procurador dels pobres, de quibus, etc. Testis Matheus Belloch et Petrus Joannes restat considici.

 

Die IIII junii 1598

 

[B] Los molt magnífichs senyors mossén Loís Polina, loctinent de cort y veguer de la ciutat de Leyda, de Palàs, etc., mossén Joseph Aparici, mossén Antoni Joan Pelat, pahers lo any [present] de dita ciutat, ab la forma acostumada manaren ajustar en la sala superió de la casa de la Paheria de dita ciutat, juxta los privilegis a dita ciutat atorgas, los pròmens següents:

lo senyor Loís Gomar

mossén Macià Sabata, metge

mossén Dionís Veya

mossén Pere Padrell

 

mossén Joan Losques

mossén Pere Pons

mossén Jaume Minguella

Vicent Lorens

Pau Teixidor

 

Francesch Serra

Joan Vilafrancha

micer Miquel Rogals

Joseph Barcelló

Joan Martines

 

Los quals honorables pròmens, legida la present enquesta y per ells ben entessa, aconcellant declararen que dita na Gogona condempnam que sie aturmentada romanent lo que contra ella estàprobat en sa força y après sie tornada al [present] juhí.

 

Ont nós, Lóis Polina, loctinent de cort y veguer de la ciutat de Leyda, de Palàs y de la terra del marchesa[t] per la SC ilustríssima magestat, vista primerament la enquesta feta y fulminada vers y contra na Sperança Gogona, vists los testimonis rebuts y la publicatió de dita enquesta a dita Gogona feta, vistes les defenses a ella concedides y assignades, vista la supplicatió per part de dita Gogona per mossén Miquel Honorat de Déu, procurador dels pobres presses, donada, vist finalment tot lo de veure y attés lo de attendre, agut lo vot y parer de deu pròmens o pus, los quals ensempts ab nós y ab los molt magnífichs senyors mossén Joseph Aparici y mossén Antoni Joan Pelat, pahers lo any present de dita ciutat *(assistens ab nós) avem manat ajustar en la sala superior de la casa de la Paheria, assistens ab nós dits senyors pahers teni[n]t nostres senyor Déu davant los hulls y los seus sancts quatre evangelis,

 

Reg. 831, f. 209v (part 22)

 

pronunciam, sentenciam y declaram y a la dita Gogona condempnam a que sie turmentada romanent lo que contra

ella està probat en sa força, així que après de dita tortura sie tornada a judicar per la mateixa promenia.

 

Lata fuit sixta sententia die 4 junii anno predicto per dictos dominos locumtenentem et patiarios, presente dicta Speratia Guojona dictam sententiam audiente, que dixit que se appellave al [...] senyor loctinent y capità general del present Principat y ha son real consell, de quibus, etc.

 

Testis sunt Hieronymus Suau, considicus, et Ja

Cobus Sarroca, agricola Ilerde