Es tracta de roses de colors i formes plaents de les quals es treuen colors, paletes RGB, s'assequen, se'n fa aigua, oli... Flors a les quals la tradició li ha atribuït diferents simbolismes, vinculades a la feminitat, maternitat, a la política, a la representació de la pàtria, del Sant Jordi, del puny esquerre i les roses socialistes... Però que alhora en representen natura morta. Una traïció que ens condueix cap al capital, cap a la manipulació, la selecció genètica i les patents per trobar la flor més estètica i bella, sense espines, amb més pètals que les seves competidores. Flors tecnològiques, de classe, de luxe, o tal vegada l'error que crea el monstre, el Frankenstein de Mary Shelley, o un/el virus.
Es tracta de la traïció de les imatges. D'uns tons plaents, còmodes, pels sistemes i la mirada, però que ens acaben traint, almenys amb aquells que creiem en què són possibles altres maneres de viure més enllà de la societat capitalista.


Intent de separació d'unes escasses punxes... Són les úniques que ens poden remetre a recordar altres plantes més a la llinda del capital com les males herbes i esbarzers; com una petita acció, ja molt debilitada, però encara esperançadora, en contra els sistemes.

 

Olga Olivera-Tabeni. Cromatografies de la traïcióEl regal. Hibrid Tea Rose. Cromatografies, tons RGB, assecat de roses natural i amb premsa, oli, aigua de roses i dissolució de tons amb alcohol. Inventari de punxes. Tubs d'assaig, plaques de petri i fotografies. 2020.

© 2019 por Olga Olivera-Tabeni // oliveratabeni@gmail.com

  • Facebook
  • Gris Icono Vimeo
  • YouTube