© 2019 por Olga Olivera-Tabeni // oliveratabeni@gmail.com

  • Facebook
  • Gris Icono Vimeo
  • YouTube

Procés contra unes dones per bruixeria. Del 19 de gener de 1627

Aquest text està extret de El Tribunal de Coltellades. Alguns aspectes processals de Miquel Montany. (2007). CAT AML Fons municipal. Llibre de crims, 837, . Ir-I lr i 2 fulls solts. Unitat documental simple. 13 folis. Paper. 330 x 230 mm. Estat de conservació: bo. Catala i llatí. Per una lectura més acurada dirigiu-vos al text original ( aquest és sols part d’una peça artística)

 

 

[lr] Die 19 Januarii 1627, Ilerde

 

Pervench a notícia deis Illustres y molt magnífichs señors Francesch Jordà y de Gallart, regent lo offici de cort y veguer de Leyda, Joan Baptiste Montserrat y de Soldevila y Joseph Sabata, Hierònim Corria y <Anthoni Joan Pelat>, pahers de dita ciutat, com Phelippa Gavasa de Vilanova de la Horta, Speransa Garriga, àlias Luquets, Margarida Aleixara, Mariona Coreta, Isabel Joana Comes, Speransa Bagana y altres de la present ciutat de Leyda, son bruixes y han fet y fan officis de bruixes, y metzineres, conforme stan denunciades y incolpades per tals per Thomassa Roig, del lloch de les Cases de Corbins, de la present vegueria, per tant y altrament manen y proceheixen dits señors <veguer y pahers> sie rebuda informació del damunt dit y denunciat, lo qual se offereix en promptes ha rebre y fer justícia.

 

Dicta die. Ilerde.

 

E los dits señors veguer y pahers de consell del magnífich Joan Baptiste Cassany lochtinent <de assessor> de cort e veguer, apliquen a la present enquesta una conffessió feta en tortura per Tomassa Roig, muller de Francesch Roig, pagès habitant en lo lloch de les Cases de Corbins, autèntica y fefahent lo qual és del tenor següent.//

 

Die decimo quinto mensis januarii a Nativitate Domini millessimo sexcentesimo vigesimo septimo in castro de Corbins prioratus Cathalonie.

 

Thomassa Roig, etc. Inseratur sub (...) (...).

 

Dicta die 19 januarii 1627, Ilerde.

 

Extreta de les presons reals y comunes de la present ciutat Phelippa Gavassa per manament de <dit senyor veguer y pahers y posada en la sala nova de la Paheria per a fi y effecte de hixigir llur deposició la qual jura en fet de altri ab jurament de dir la veritat del que sera interrogada.

E interrogada com se diu, quants anys, de hont es natural, hont viu y si es casada ho viuda.

Et dixit, jo’m dich Phelippa <Gavassa>, viuda deixada de Joan Gomar de Vilanova de la Horta, natural de la vila de Mollerusa, filla de Gaspar Solsona quondam, pagès de dita vila e de edat de sinquanta anys poch més ho manco.

Interrogada que digué qui la presa y perquè l’an presa. Et dixit, V. M. señor veguer me ha pres y no se perquè, interrogada que digué si te fills y filles y quants ne té.

Et dixit jo tinch una filla casada en Vilanoveta ab Andreu Cusach, pagès, y quatre filastres, ço es dos homens y dos dones.

lnterrogada que digué si coneix a una dona que s diu Thomassa Roig, muller de Francesch Roig, pagès, de les Cases de Corbins.

Et dixit no la conech.

lnterrogada que digué si coneix a Joan Carrera, noble de <les Cases> de Corbins ya sa muller y quant ha que ls coneix. //

[2r] Et dixit, jo conech a dit Joan Carrera de algun any ha sta part y le vist tres ho quatre voltes en la plasa de Sant Joan y una volta lo viu parlar-<ne> ab un cosí meu que s diu Antoni Solsona del Poal y a la muller de dit Carrera la conech d’esta part de deu anys, per aver-la tractada algunes vegades en casa de <Melchor> Solsona en lo Poal lo qual stà casat ab una germana de dita Carrera.

Interrogada que digué si sab quants fills o filles te dita Carrera muller de dit balle de les Cases.

Et dixit no li n conech cap sinó una filla que s deye Mateua, que la tenie casada en la vila de Mongay.

Interrogada que digué si coneix a una dona que s diu na Dubes, muller de Pere Dubes, pagès de les Cases de Corbins.

Et dixit: “señor no la conech”.

Interrogada que digué si coneix una dona que s diu na Aleyxara y na Comes revenedora de la present ciutat.

Et dixit: “no les conech”.

Interrogada que digué si coneix a na Bagana, muller de Phelip Boya, pagès de Leyda.

Et dixit: “no la conech”.

Interrogada que digué si coneix na Borjada muller que fou de un pedrapiquer.

Et dixit “senyor jo no la  conech”

 

Interrogada que digué si aura <sinch o> sis mesos que ella confesant, en companyia de altres dones, anà al Pla de Bellvís <de nit> y que digué que feren allí.

Et dixit no senyor, ni so eixida de casa de nit en sua vida.//

Interrogada que digué si en lo dit Pla de Bellvís hont ella, rea deposant, anà en companyia de altres dones y ere lo diable en forma de home, <o altres> y si feren allí foch y cantaren, saltaren y ballaren y cantaren cansons desonestes davant dit diable.

Et dixit: “en ma vida he fet tal cosa”.

lnterrogada que digué si acabat lo ball lo diable ab altres diables que eren allí, en dit pla, tingueren part ab ella y les demés dones per davant y per darrere.

Et dixit: “no se lo que s diuen ni en ma vida he tret lo <peu> de casa per a fer offensa a nostre senyor per aquesta ànima pecadora”.

Interrogada que digué si ella confessant és bruixa y si ha fet offici de bruixa.

Et dixit: “no sóc bruixa, ni he fet offici de bruixa, ni gana que non tinc, ni tinc ganes de ser-ho”.

Yo Francesch Rius firmo la deposició feta per na Phelipa Gavasa que diu no sab d’escriure.

 

Fuit sibi lectum et perseveravit presentibus dictis dominis et locumtenentis assessoris.

 

Die 20 predictorum mensis et anni. Ilerde.

 

Extreta de les presons reals y comunes de la present ciutat, Speransa Garriga, per manament de dits senyors veguer y pahers y posada en la sala nova inferior de la casa de la Paheria a fi y efecte de exigir llur deposició la qual jura en fet de altri de dir la veritat del que serà interrogada.

E interrogada com se diu, quants anys té // de hont és natural y si es casada o viuda.

Et dixit jo’m dich Speransa Garriga, natural de la present ciutat, de edat de trenta dos anys poch més o manco y stich casada ab Joan Garriga, pagès de Leyda, y sóc stada casada ab mestre Nicholau Luques, sastre, <y me diuen na Luques>.

Interrogada que digué qui la presa y si pres y si presum perquè l’ an presa.

Et dixit V. M. senyor veguer me ha pres y no se perquè me ha pres. Interrogada que digué quants fills té y si són casats que digué ab qui.

Et dixit, señor dues filles tinch casades, la major ab Anton Fluixa y l’altra ab Pascual Salm, assaunador de la present ciutat, les quals son filles del primer mestre Luques.

Interrogada que digué si coneix a Joan Carrera balle de les Cases de Corbins y a sa muller.

Et dixit: “no ls conech”. Interrogada que digué si coneix a Tomasa Roig, muller de Francesch Roig de les cases de Corbins.

Et dixit: ”nols conech”.

Interrogada que digué si sab que la ballesa de les Cases de Corbins que s diu Speransa Carrera tingué fills ho filles.

Et dixit: “no la conech ni sé si té fills ho filles”.

Interrogada que digué si coneix a na Dubes, muller de Pere Dubes de les Cases de Corbins.

Et dixit: “señor no la conech’’.

Interrogada que digué si coneix a na <Caterina> Borjada, de la present ciutat.

Et dixit: “jo no la conech, bé la sentida nomenar quant la portaren a la presó”.//

Interrogada si coneix a Isabel Soriguera, àlias dita la Vinagre. Et dixit: “no señor ni sé qui es”.

Interrogada si coneix a n’ Aleyxara.

Et dixit: “si señor yo la conech de vista”.

Interrogat que digue si sab que li diguen per sobre nom ho mal nom la Sarabanda.

Et dixit:”no señor”.

Interrogada que digue si coneix una dona que s diu na Comes, muller que es de un revenedor prop casa de Barrulls.

Et dixit: “si señor jo la conech que dues vegades so anada a sa casa a comprar carbó per ma filla”.

 

Interrogada que digue que <si> aurà un any mig poch més o manco que ella deposant en companyia de les alt nomenades Tomassa Roig, na Dubes, na Borjada, na Vinagre, na Comes,

n’ Aleyxara y altres se trobaren entre les nou y les deu <de la nit> en lo Pla de Gardeny.

Et dixit: “no senyor primer fossa cremada ab un fom , Jesús tot temps”.

lnterrogada que digué si ella, rea deposant, en lo dit Pla de Gardeny ab les demés cantaren, saltaren y ballaren davant lo diable y cantaren cansons desonestes.

Et dixit: ”non se rés de això, Jesús tot temps”.

Interrogada que digue si després de haver cantat, saltat y ballat davant dels diables feren foch y soparen totes juntes en dit Pla de Gardeny.

Et dixit: ”no hi se rés, jo en ma casa sopo”.

Interrogada que digue si stant en dit loch dita nit dites na Comes y n’Alexara dita la Sarabanda si portaren una criatura viva y <de qui ere>.

Et dixit: ”non se res”.

Interrogada que digue si dita na Borjada na Comes, na Vinagre y na Aleixara feren trosos davant a ella deposant y de les altres <de> dita criatura.

Et dixit: “jo non se ninguna cosa”.

Interrogada que digue si després de aver ballat, saltat y cantat en companyia dels diables y aver sopat, si dits diables tingeren part ab ella deposant <y ab les demés> per devant y per darrera.

Et dixit:”no señor, Déu me guarde deis enteniments, Jesús Mare de Déu”.

 

Interrogada que digue si és bruyxa y si a fet offici de bruyxa.

Et dixit: “no sóc bruyxa ni tinch ganes de ser-ho”

Interrogada que digue si ab aqueixa y altres ocasions es anada en companyia del diable y ab altres bruixes.

Et dixit: “en tota ma vida y sóc anada, ni tinch ganes de anar-hi”.

Interrogada que digue si ab aqueixes juntes que anava ab les altres bruyxes si les portave a cavall lo diable en forma de cabró, ho altra forma.

Et dixit: “no sóc bruyxa ni sóc anada ab sa companyia Déu me guart de tal’’.

eylnterrogada si és stada o may a les Cases de Corbins de nit ho de dia y quantes vegades y es anada y en companyia de qui ya que esa nada.

Et dixit: “senyor en ma vida y sóc anada sinó una vegada de dia a sercar una flasada”.

Yo Francesch Rius firmo la deposesió feta per Speranca Gariga que diu no sab de escriure.

 

Fuit sibi lectum et perseveravit generalis presentibus dominis et locumtenentis assessoris.

 

Dicto die, Ilerde.

 

Extreta de les presons reals y comunes de la present ciutat Speransa Bagana, per nomenament de dits señors veguer y pahers y posada en la sala nova inferior de la casa de la Paheria a fi y effecte de eixegir llur deposició, la qual jura en fet de altri ab jurament de dir la veritat del que sera interrogada.

E interrogada com se diu, de hont es, quants anys té, si és casada ho viuda.

Et dixit: “jo ‘m dich Speransa Bagana, muller de Felip Boya, < pages de Leyda, y sóc> natural de la vila de Miquinensa, filla de Joan Ramy, pagès de dita vila, ho de edat de vint i nou anys poch més ho manco”.

Interrogada que digue si es stada ella, rea deposant, a les cases de Corbins y quantes vegades y a que.

Et dixit: “jo y so stada dos ho tres messos en dit lloch en companyia de mon marit y tenien compte en la hasienda dels Pobills Rabions y aurà cosa de sinch ho sis anys”.

Interrogada que digue si coneix a Joan Carrera de dit loch que ara és balle y a sa muller.

Et dixit:”si señor que l conech <a ell> y a sa muller”.//

Interrogada que digue quants fills y filles te dita Carrera y com se diuen.

Et dixit: “tres fills li conech, és a saber dues filles y un fill, la una se diu Tomasa y stà casada ab un home que no se com se diu y l’altra se diu Mateua, que és donsella y lo fill no se com se diu”.

Interrogada que digue si coneix na Dubes, muller de Pere Dubes del mateix loch de les cases de Corbins, na Borjada, na Vinagre, na Aleixara, na Comes, totes de Leyda.

Et dixit: “a na Borjada y a na Vinagre no les conech y a les altres totes les conech de vista”.

 

Interrogada que digui si aurà cosa de sinc o sis mesos que ella rea deposant en companya de na Dubes, na Borjada, na Aleixara y na Comes y moltes altres, anaren de nit al Pla de Belvís y que digue si allí saltaren, ballaren y cantaren cansons desonestes davant dels diables.

Et dixit: “en ma vida y so anada, Déu me libre de tal cosa”.

Interrogada que digue si després de aver cantat, saltat y ballat, si menjaren en dit loch totes juntes y si besaren la ma al diable.

Et dixit: “jo no he fet tal cosa, Jesús me guart”.

Interrogada que digue si ab eixa ocasió que stave al Pla de Bellvís ab totes les altres si y avie sis ho set diables en companyia de ella y de les demés. Et dixit: “no y só stada ni he vist diables, ni a ningu”.//

lnterrogada que digue després de aver saltat, ballat y cantat si los diables tingueren part ab ella deposant y ab les demés per davant y per lo cul.

Et dixit: “non sé rés, Déu me guard de tal” .

Interrogada si coneix una dona que s diu na Gavassa viuda que sta a Vilanoveta.

Et dixit: “jo no la conech sino que l’a hoyda nomenar”

Interrogada que digue si és bruyxa y si a fet officis de bruixa.

Et dixit: “no só bruyxa ni he fet officis de bruyxa ni tinc ganes de ser-ho, ni fer-ho” .

Yo Frances Rius, firmo la deposesió feta per Esperansa Bagana que diu no sab de escriure.

 

Fuit sibi lectum et perseveravit  resentibus dictis dominis et locumtenentis assesoris.

 

Die 21 preditorum mensis et anni, Ilerde.

 

Extreta de les presons reals y comunes de la present ciutat Margarida Aleyxara, per manament de dits senyors veguer y pahers y posada en la sala nova inferior de la casa de la Paheria a fi y efecte de exegir llur deposició la qual jura en fet de altri de dir la veritat del que sera interrogada.

E interrogada com se diu, quants anys té, de hont és natural, si és viuda ho casada.

Et dixit: “jo’m dich Margarida Aleyxara, de edat de sinquanta anys poch mes o manco, natural de la vila de Gramunt y stich casada ab Pere Aleyxar pagès de Leyda”.

Interrogada que digue qui la presa y si presum perquè.

Et dixit: “vostra V. M. señor veguer me prengué y no se perquè”

lnterrogada que digue si és stada a les cases de Corbins y quantes vegades y que y feye.

Et dixit: “vuyt anys só stada casada ab un home que s deie Pere Steve en dit lloch y després me casi ab un home que s deie Joan Turunya de así de Leyda y he tornat en anar allà perquè y tinch heretats, en la qual Turunya stigui casada vuit anys y després me casi ab lo quint marit que s diu Pere Aleixar y viuda y casada tant ab los uns marits com ab altres, després que fui casada ab dit Steve sempre he continuat en anar-hi”.

Interrogada que digue quants anys < ha> que fou casada ab dit Steve.

Et dixit: “trenta quatre anys ha en efecte que stigui casada ab dit Steve y sempre he continuat en anar y tornar a les Cases”.

Interrogada que digue si coneix al balle de les cases de Corbins que s diu Joan Carrera y a sa muller y que digue quants fills te la muller de dit balle.

Et dixit:”jo conech a dit balle y sa muller y te dos fills y dues filles, lo major se diu Perot Berenguer y lo xich Joan Carrera, les filles se diuen la major Tomasa que es casada ab un home ques diu Francesch Roig, pages de les Cases de Corbins y la mes chica se diu Mateua y és donsella”.

Interrogada que digue si ha tingut tractes y conversacions ab dita Tomasa Roig.

Et dixit: “molt poques rahons he tingut ab dita Tomasa Roig encara que ha molt anys so stada en dit loch de les cases, ans bé hi stona renyida ab ella si bé és veritat ara de poch temps ansa mos saludavem”

lnterrogada que digui si coneix na Dubes, muller de Pere Dubes de les Cases de Corbins, o na Borjada, de Leyda, na Vinagre, o na Luques, na Comes, revenedora, Mariana Coreta, muller de Pere Coret.

Et dixit: “totes les conech sino na Borjada y na Vinagre”.

 

Interrogada que digue si aurà un any y mig poch més o manco entre les nou <y les deu> de la nit <si> ella, deposant, en companyia de na Tomasa Roig, na Borjada, na Vinagre, na Luques, na Comes, na Mariana Coreta y na Dubes y altres se trobaren en lo Pla de Gardeny stant en companyia dels diables.

Et dixit: “mint qui s vulle que u digue, Jesús Déu me guart”.

Interrogada que digue si ella, rea deposant, en companyia de les sobredites y altres en dit loch del Pla de Gardeny la dita nit si saltaren, ballaren y cantaren cansons desonestes davant dels diables.

Et dixit: “Déu me coman, non sé rés y mint qui s vulle que u digue”. Interrogada que digue si després de aver cantat y ballat si besa ella deposant y les demés la ma al diable y prometeren de obeir-los seus manaments.

Et dixit: “no sé que s diu Jesús Maria”.

Interrogada que stant en dit Pla de Gardeny dita nit si ella, rea deposant, en companyia de na Vinagre, de na Comes y de na Borjada portaren una criatura que digueren que ere de casa de mestre Medina // y allí davant de les altres la trosejaren.

Et dixit: “señor tant <ho> sé com aqueixa taula”.

Interrogada que digue si després de aver saltat e ballat ella, rea deposant, <y les nomenades> tingueren part en lo diable per devant y per Io cul.

Et dixit: “ni lo diable a tingut part en min i jo en lo diable Jesús tots temps”.

 

Interrogada que en altra ocasió en lo Pla de Bellvís aurà sinch ho sis mesos ella, rea deposant, en companyia de na Borjada, na Vinagre, na Dubes y na Roig y na Bagana y moltes altres si saltaren y ballaren davant dels diables y cantaren cansons desonestes y si lo diable tingué part ab elles per davant y per lo cul y si li besaren la ma.

Et dixit: “señors no y sé part ni art en res”.

Interrogada que digué si és bruixa y si a fet officis de bruixa.

Et dixit: “no só bruixa ni he fet officis de bruixa, Déu me guart de tal” .

 

Interrogada que digue que aurà un any si ella rea deposant ab les demes dones sobre dites se troba en lo dit Pla de Gardeny en companyia dels diables fent officis y exercicis de bruixa.

Et dixit: “no se rés del que’m diuen”.

Interrogada que digue que aurà set ho vuit anys si ella rea deposant en companyia // de les altres dones sobredites si en les heres altes de les cases de Corbins Speransa Carrera va portar a sa filla Tomasa per a que adoràs al diable y si lo diable davant ella, rea deposant, en forma de cavaller la va abrasar a dita Tomasa y dita Tomasa promete de ser bruixa.

Et dixit:”señor no sé que s diu, Déu me guart”.

Interrogada que digue si ab un altra ocasió li aura poch de dos anys a les heres del loch de les cases de Corbins bruixes ella, rea deposant, en companyia de les altres damunt nomenades se orinaren totes en terra <ab un clot> y sis ho set diables spargiren lo orí y feren pedregar <a la Partida dels Selles de Corbins y al pont de Picabaix.

Et dixit: “no y sé rés, Déu me guart de tal”.

 

Interrogada altra vegada y amonestada que vulle dir la veritat si és bruixa y si a fet officis de bruixa.

Et dixit: “no so bruixa ni he vist bruixes ni ne vist cap en lo món”.

Jo Jaume Ribera firmo la present deposició feta per la dita Margarida que diu no sab scriure.

 

Fuit sibi lectum et perseveravit presentibus dictis dominis et locumtenentis assesoris.

 

Dicta die, Ilerde

 

Extreta de les presons reals y comunes de la present ciutat Mariana Coreta per manament de dits señors veguer y pahers y posada en la sala nova inferior de la casa de la Paheria a fi y effecte de exigir llur deposició, la qual jura en fet de altri de dir la veritat del que serà interrogada.//

Interrogada com se diu, quants anys té, de hont és natural y si és viuda o casada.

Et dixit: “jo’m dich Mariana Coret de edat de vint y vuit ans, poch més o manco, só natural del loch de Sant Antolí prop de Servera y stich casada ab Pere Coreta, revenedor”.

Interrogada hon té casa y quines coses sol vendre a la porta.

Et dixit: “jo tinch casa prop les carniceries al portal d’en Olius y vench a la porta de casa oli, pebre, formatge y altres coses”.

Interrogada que digue si coneix al balle de les cases de Corbins <Joan Carrera> y a sa muller y que digue quants fills e filles té <sa muller> y que les nomene.

Et dixit: “jo conech a dit balle y sa muller perque’m compren coses de casa y me venen ous, y no se si té fills ni filles”.

Interrogada si coneix a Tomasa Roig, muller de Francesch Roig, pagès de les cases de Corbins.

Et dixit: “no sé qui s’és, no la conech”.

Interrogada que digue si coneix na Dubes, na Borjada, na Vinagre, na Aleixara, na Luques, na Bagana y na Comes.

Et dixit: “sí señor totes les conech sinó a na Borjada y na Vinagre”.

 

Interrogada que digue que aurà sinch ho sis mesos si ella, rea deposant, // en companyia de les damunt nomenades se juntaren en lo Pla de Bellvís de nit y si saltaren, ballaren y cantaren cansons desonestes davant dels diables y si feren foch y menjaren y si besaren la ma al diable.

Et dixit: “no señor, no m [prunteu] per això, non man Déu”

Interrogada que digue si després de aver menjat y acabat lo ball tingué lo diable part ab ella, deposant, y ab les altres per devant y per lo cul.

Et dixit: “no senyor”.

 

Interrogada que digue si en altra ocasió que aurà set ho vuyt anys ella, rea deposant, en companyia de les demes nomenades anà a les eres altes de les Cases de Corbins y Speransa Carrera va porta a sa filla Tomasa Roig davant lo diable y si lo diable en presència de ella, rea deposant, la abrasa a dita Tomasa.

Et dixit: “no es veritat”.

 

Interrogada que digue que aura prop de dos anys en les heres baixes de les Cases de Corbins ella, rea deposant, en companyia de les alt nomenades sis van orinar ab un clot i si lo diable va spargir los orins y si va pedregar per la partida dita los Celles de Corbins y al pont de Picabaix.

Et dixit: “no senyor ni hi só stada mai”.

Interrogada que digue si és bruixa y si ha fet officis de bruixes.//

Et dixit: “no só bruixa ni he fet officis de bruixa”.

Jo, Francesch Rius, firmo la deposició feta per Mariana Coreta que diu no sab d’ escriure.

 

Fuit sibi lectum et perseveravit presentibus dictis dominis et locumtenentis assesoris.

 

Dicta die llerde.

 

Extreta de les presons reals y comunes de la present ciutat Isabel Joana Comes, per manament de dits senors veguer y pahers, y posada en la sala nova inferior de la casa de la Paheria a fi y efecte de exegir llur deposició, la qual jura en fet de altri de dir la veritat del que serà interrogada.

E interrogada que digué com se diu, quants anys, de hont és natural y si és viuda o casada.

Et dixit: “jo’m dich Isabel Joana Comes, só de edat de quaranta anys poch més ho manco, so natural del loch de Viacamp prop Benabarre y stich casada ab Bernat Comes, revenedor de Leyda, filla de un home que s digué Joan Badia quondam, pagès”.

Interrogada que digue si coneix a Joan Carrera, balle de les Cases de Corbins, y a sa muller y si te fills i filles y com se diuen.

Et dixit: “jo conech ha dit balle e sa muller per aver-los vist pasar moltes vegades per lo carrer y m’an comprat coses / / de ma casa y no li conech ningun fills ni filles sinó hu que s diu Perot y que sta casat en Leyda”.

Interrogada que digue si coneix a Tomasa Roig, muller de Francesch Roig, pagès de les Cases de Corbins.

Et dixit: “no la conech”

Interrogada que digue si coneix na Dubes, muller de Pere Dubes, de les Cases de Corbins, na Borjada, na Vinagre, na Mariana Coreta, na Luques, na Bagana, na Aleixara.

Et dixit: “no conech a na Dubes, na Vinagre, na Borjada a les demes be les conech”.

 

Interrogada que digue que aura un any y mig entre les nou y les deu de la nit si ella, rea deposant, se troba ab companyia de les damunt nomades y moltes altres dones en lo pla de Gardeny davant lo diable y si ballaren, saltaren y cantaren cansons desonestes davant lo diable y si soparen en dit loch.

Et dixit: “minten qui s vulle que u digue”.

Interrogada que digue si després de aver ballat, cantat y sopat en dit loch, si los diables tingueren part ab ella, rea deposant, y ab les demés damunt dites per part davant y per lo cul.

Et dixit: “minten senor no y ha tal cosa”.

Interrogada que digue si dita nit ella, rea deposant, y na Borjada, na Vinagre y na Aleixara portaren una criatura // davant del diable y les demés y la mataren en dit Pla de Gardeny.

Et dixit: “tot és mentida, no y ha tal”

 

Interrogada que digus si en altra ocasió que aurà sinch ho sis mesos en lo Pla de Bellvís ella, rea deposant, ab companyia de Tomasa Roig y de les altres damunt nomenades y moltes de altres si ballaren y cantaren cansons desonestes y si mejaren y si besaren la mà al diable y si y avie sis o set diables.

Et dixit:”minten senyor”. lnterrogada que digue si en dita ocasió y en dit loch los diables tingueren part ab ella, rea deposant, y en les damunt dites per devant y per lo cul.

Et dixit: “minten señor”.

 

Interrogada que digue que aurà un any en altra ocasió en lo Pla de Gardeny, de nit, ella, rea deposant, en companyia de les damunt dites si se trobaren davant del diable y si feren tots los officis de bruixes.

Et dixit: “minten señor”.

 

Interrogada que digue si ab altra ocasió que aura set o vuyt anys, en les eres altes del terme de les cases de Corbins si na Speransa Carrera va portar a sa filla Tomasa ha offerirla al diable y si dit diable la abrassà // a dita Tomasa y si lo diable tingué part ab ella, rea deposant, y ab les demés per davant y per lo cul y si besaren la mà al diable y si feren officis de bruixa.

Et dixit: “minten señor”.

Interrogada que digue si és bruixa y si ha fet officis de bruixa.

Et dixit: “no señor, Jesús tot temps”.

Jo, Jaume Ribera, firmo la present diposició feta per la dita Isabel Comes que diu no sab escriure.

 

Fuit sibi lectum et perseveravit presentibus dictis dominis et locumtenentis assesoris.

 

Die 22 jannuarii 1627.

 

Regens officium curie et vicarii llerde visa presenti inquisitione et meritis processus attentis providet de consilio fuit infra scripti locumtenentis assesoris quatenus Phelipa Gavasa, Esperansa Garriga, Esperansa Bagana, Margarida Aleixera, Maria Anna Coret et Elisabet Joana Comes, iam omnes captis detineantur in carceribus comunibus presentis civitatis et fulciatur inquisitio.

 

Cassany locumtenens assesoris.

 

Die 23 mensis februarii anno a Naiivitate Domini 1627, Ilerde.

 

Los illustres y molt magnífichs señors Francesch Jordà y de Gallart regent lo offici de cort y veguer de Leyda, Joan Baptiste Monserrat y de Soldevila, mossén Joseph Sabata, Hierònim Corria y Antoni Joan Pelat, pahers de dita ciutat, apliquen a la present enquesta dos deposicions fetes en tortura, la una per Speransa Carrera y l ‘altra // per Joana Dubes del loch de les Cases de Corbins, les quals són del thenor següent.

 

Die vigessima tercia mensis januarii millessimo sexcentessimo vigessimo septimo in castro de Corbins.

 

Post publication emet latam dicta sentencia fuit dicta Sperancia Carrera posita etc. lnseratur est sub litera B.

 

Die decima quinta mensis februari anno a Nativitate Domini 1627 in castro de Corbins.

Estant personalment constituhit lo senñor fra Jacinto [Goy], procurador del Priorat de Cathalunya etc. lnseratur est sub litera C.

Als sinch dies del mes de mars, mil siscents vint y set los illustres y molt magníffichs senyors veguer y pahers donaren a mi notari, y scriva menor de la casa de la Paheria, una còpia de unes letres reals e manades de la Real Audiència del present Principat de Cathalunya manant les incertes, es continuas en la present enquesta, les quals son del tenor següent.//

 

[11v] Philipus Dei Gracia Rex Castellae Aragonum etc. Comes Barchinone, etc.

 

Michael Sanctos de Sant Pedro Dei Santae Sedis Apostholicae gratia episcopus Solsonensis S.C. et Regie Magestatis consiliarius locumtenents et Capitaneus Genera/is in principatu Philipus Dei Gracia Rex Castellae Aragonum etc. Comes Barchinone, etc.

Michael Sanctos de Sant Pedro Dei Santae Sedis Apostholicae gratia episcopus Solsonensis S C et Regie Magestatis consiliarius locumtenents et Capitaneus Generalis in principatu Cathalonie et comitatibus Rosilionis et seritanie dilectis Regiis curie et Vicario et Paciariis Civitatis Ilerde et aliis officialibus ad quos spectet salutem et dilectionem humili suplicatione nobis et in regio consilio oblataproparte Sperantie Baga, Joanne Comes, Sperantie Garriga, Philipe Gavasa et Margarite Aleixara, inejfectu expositum fuit quad ip seper vos capte detinentur in carceribus dicte civitatis Ilerde absque ulla causa satternj usta nech aliquo per eas comisso delicto unde sentientes se valde gravosa et oppressas adictis captura et procedimentis per vos contra easfactis timentesque amplius opprimi et vexari a vobis et eis ad nos et ad vestrum regium consilium recursum interposuerunt et nobis suplicare fecerunt dignaremur dictum recursum eis admittere et presentem causam committere alicui ex magistris iudicibus curie qui iustitiam ministret ut in dicta suplicatione continetur nos dicta suplicatione benigne suscepta ad illam recognocendum et providen dum remisimus magnifico et dilecto consiliario regio Paulo Guiamet judici die te Regie Curie cuius provisionem die et anno infrascriptis facto verbo in dicta Regio Consilio in eafactam ex sequentes teno representium vobis dicimus et mandamus adpenam florenorum auri Aragonum quingentorum regiis inferen- dorum erariis quatenus. Inquisitiones si quas habetis contra dictas Speransam Baga, Joannam Comes, Sperantiam Garriga, Philipam Gavassa et Margaret am Aleixara, illam seu earum copiam authenticam et fidem ferentem II nobis, seu dicta magnifico relatori per fidem latorem mittatis adeo ut illis in dicta Regio consilio visis lectis et recognitis quod jurisf ueri tprovidere et vobis rescribere valeamus, interim vero contra personas et bona dictam Sperantie Baga, Joannem Comes, Sperantie Garriga, Philipae Gavasa, nichil innovetis abdicantes a vobis secus agendi omnem cum nullitatis decreto potestatem. Datum Barchinone dieprima martis anno a Nativitate Domini millessimo sex- centessimo vigessimo septimo. Don Michael Sala Regens vidit Magarola. Profoci advocato. Vidit Guiamet vidit. Don Jacobus de Lupia et d’Olms regens thesaurariam in curie locumtenentis XXX fol. CLVII.

 

Noverint Universi quod anno a Nativitate Domini 1627 die vero 5 mensis marcii, iuxta in mei Blasi Pons et de Mola, notarii publici Ilerde et honorabili Jacobi Ribera et Phelippi Pinyol, sutorum Jlerde, testium at infra vocatorum et assuntorum presentia comparuit Antonius Colobrans, regius portarius civis Barchinone qui mihi dicta et infrascripto notario retulit etjidemfecit se die presenti ad instantiam Sperantie Bagana, Joanne Comes, Sperantie Garriga, Phelipp e Gavassa et Margarite A/eixara, Ilerde intimasse et notifficase retranscriptos regias literas magnifficis dominis Francisco Jorda et de Gallart, regenti officium curie et vicarii Ilerde, Josepha Sabata, Hieronimo Corria et Antonio Joanni Pelat, paciariis anno presenti dicte civitatis Ilerde in domo Patiarie personaliter repertis quibus tradidit copie dictarum literarum ve tram dicta vicario aliam dictis Paciariis qui dixer unt quad receptis dictis literis illis quibus decet reverentia et honore dixerunt quad erantprompti etparati obedire mandatis regis de quo quidem relatione dictus regius porta rius verbo petyt et requisivit per me dictum et infrascriptum notarium publicum conferit instrumentum. Que fuerint acta Ilerde die mense anno et loco predictis presente me dicta notario et presentibus etiam testibus supra dictis ad premissa vocatis specialiter et assumtisprout superius continetur

 

Illustres i molt magníffichs senyors. En dies atràs fou per part de Mariagna Coreta suplicat a V. M. que attesa sa llarga presó y innocentia, fosa servir relaxar-la de aquela y com la dita detensio no sols recluida en dany de ella dita Mariagna però també de son marit, fills y familia, per faltar-los lo govern, y que ja cerca de tres mesos que fou cabturada. Pertant y altrament la dita Marianna Coreta per ella Pere Coreta llur marit a V. M. altra vegada suplique sie servits manar-la relaxar de dits carcers, offerint-se a prestar cautio per la quantitat a V. M. ben vista de tornar-se a posar en dits carcers sempre que a V. M. aparexera, en la forma acostumada, en compliment de dret y justitia asser-li ministrat permissos, de que ademés que foren servei a nostre senyor Déu, dita suplicant y son marit o respetara a singular gratia i mercé etc. Lo offici etc. et licet etc. Altissimus etc.

 

[Coretis].

 

Die 20 marcii 1627 ob per dictum Petrum Caret maritum et conjuntam personam dicte Marianna Corel, moltum Magnificis dominis Francisco Jorda et de Gallart regenti officium Curie et vicarii Ilerde Joanni Bap tista Montserrat et de Soldevila Josepha Sabata Hieronimo Corria et Antonio Joanni Pelat, paciariis dicte civitatis in domo Patiarie Ilerde personaliter regentis petendofier i que in ea et dicti domini provident quod dicta Marianna Coret. Tradatur et domo mea manuleuta ad penam ducentarum librarum inter totum mense aprilis proxime vinente se reponet in hisdem contribus et interim quandocumque requirentibus etc. Testes sunt Franciscus Rius Mercator et Franciscus Rius Virgarius domus Patiarie Jlerde. Tomàs Muça Ribera y Hons.

Die 21 marcii. 1627 Ilerde.

 

Mariagna Coret, muller de Pere Coret, pagès de Leyda, extreta de les presons reals y comunes de la present ciutat i posada en la sala vella de la Paheria de dita ciutat, en virtud de la sobrescrita provisió, convé i en bona fe promet als molts magnífichs senyors Francesch Jordà y de Gallart regent lo offici de cort e veguer de Leyda, Joan Boga Montserrat i de Soldevila, micer Joseph Sabata, Hiperònim Corria, i Anthoni Joan Pelat, pahers de dita ciutat presents, que per tot lo mes de abril primer vinent y entretant serà requesta se posarà en dites presons no guiada etc. a pena de doscentes liures moneda barcelonesa y per major tuytio y seguritat ne done en fermanses y principals pagadors als dit Pere Coret son marit y ha Tomàs Muça, pagès de dita ciutat, presents etc. los quals acceptaren y prometeren complir tot lo sobre dit així ab dita principal com sens ella. E los dits drets principals y fianses ne obliguen ses persones y béns y de quiscú de ells o soles, com ha deutes fiscals y reals, mobles e inmobles etc. remey al benefici de noves constitucions etc. y a la epistola de divo Adrià, etc. y a son propi for etc. Sotsmetent-se al for dels senyors pahers etc, y altre qualsevol for així que le sia stich com secular etc. ab poder de varon etc. y les fianses renuncien a la ley que diu que primer sie convengut lo principal etc. i altre que levat lo principal y tots o tot y qualsevol dret etc. que presten sagrament y homenatge en poder de dit señor veguer exc. fuit etc. licet etc.

 

Testes sunt Jacobus Ribera et Joannes Homs Virgari domus Patiarie. Ilerde.