© 2019 por Olga Olivera-Tabeni // oliveratabeni@gmail.com

  • Facebook
  • Gris Icono Vimeo
  • YouTube

La higiene del cos implica procediments complexos a escala social, accions que convé deconstruir. Al segle XIX es va vincular la higiene a la moral, proposant no sols la neteja dels cossos, sinó una sola manera de viure. Una vida neta implicava un model de família religiosa, blanca, heterosexual, monògama, amb una sexualitat dirigida a la reproducció. Tota la resta era brutícia. Aquesta ideologia, de la qual en som hereus, construí un model social basat en les exclusions. La higiene va servir per justificar un únic model de família, l’heterosexual, les classes socials i les jerarquies. Sota la bandera mèdica de la higiene es van justificar comportaments racistes en associar bru amb brutícia. Des d’un posicionament crític, les peces de la sèrie incideixen en aquests aspectes. També es pot entendre des de la mutació dels cossos: deixem una pell, la canviem, per renéixer sota una nova corporalitat. Ens mostren la impossibilitat de neteja: el sabó no renta, i el remull no esborra la imatge. Es tracta d’un procés subversiu i de rebel·lió, d’una antineteja.