Casa negra, casa blanca és un projecte realitzat en una antiga casa, la casa Duran Sanpere, immoble burgès construït a finals del XIX. El projecte treballa des d'una mirada feminista. Trio aquesta via de treball per contrarestar i deconstruir la manera com han estat explicats tradicionalment aquest tipus d'espais, habitualment des d'una mirada heteropatriarcal.

El procés d'investigació en el qual em submergeixo em porta al descobriment de les històries de dues de les dones que van habitar a l'esmentada casa, Elisa Sanpere Labrós, que viu el dol de manera rigorosa durant 26 llargs anys de la seva vida, i Herminia Grau Ayma, que viu des d'una posició oposada a aquesta, és ella la que obre la casa després d'aquests 26 llargs anys de letargia, alhora que en la mateixa línia, serà ella la que iniciarà l'àrdua tasca de traduir per primera vegada al català el Segon Sexe de Simone de Beauvoir, el 1968 en ple període franquista, un esdeveniment històric que no s'hauria tingut prou en compte a l'hora d'explicar aquest immoble. La meva feina consisteix a donar visibilitat i reivindicar aquest fet, donar la possibilitat d'altres mirades sobre la casa. Proposo situar-nos en aquests espais per i des de l'art contemporani reivindicar que l'immoble de l'historiador i arxiver Duran Sanpere - que és pel que se'l coneix- sigui també la casa de la traductora Herminia Grau Ayma, en igualtat de condicions.

​

​

​

​

​

​

Casa negra, casa blanca. Casa Duran i Sanpere, Cervera. 2015-16